28 set 2020

Anar al contingut

El tauler polític

¿Hi haurà pacte PSOE-ERC?

¿Hi haurà pacte PSOE-ERC?

Joan Tapia

Ni els socialistes ni els republicans guanyen res si falla la investidura i anem a unes noves eleccions generals

Desaparegut Albert Rivera el 10–N, rellevat Cs per Vox i després de l’experiència de l’anterior relació amb Pablo Casado, Pedro Sánchez va arribar a la conclusió que l’única sortida –malgrat que potser li costaria dormir– era la coalició amb Podem. I en 48 hores Pablo Iglesias va canviar el seu discurs. La missió de Podem no era ja vigilar la deriva conservadora del PSOE sinó formar part d’un Govern d’esquerres preocupat pel dèficit i el deute públic. D’acord.

Tots dos van rectificar i es van acomodar al dictamen dels electors. Un empresari català que coneix bé Madrid em diu que, no obstant, el mèrit no està tant en la rectificació com en la gran velocitat a acceptar la realitat. El Govern PSOE-Podem té tants enemics i raons en contra (no sempre injustificades) que si les negociacions haguessin durat és possible que el pacte no s’hauria pogut culminar.

L’error de l’unilateralisme independentista

Ara la investidura exigeix la col·laboració passiva (abstenció) d’ERC. És obvi que les diferències entre el PSOE i ERC són molt fortes i que la solució a la crisi catalana és tot menys fàcil. Però malgrat les ferides passades –la DUI i el 155– i les més recents –els atacs de l’última campanya electoral– sembla que les dues primeres reunions negociadores no han anat malament. Hi haurà molts problemes, però Pedro Sánchez necessita ser investit. I ERC, que ha reflexionat a fons sobre l’error de l’unilateralisme independentista, sap que és millor que Espanya tingui un Govern progressista que diu voler dialogar que anar a unes noves eleccions de resultat desconegut i en les quals Vox podria sortir reforçada. 

En tot cas, ERC admet que votar juntament amb el PP i Vox contra la investidura de Sánchez no milloraria res. Tot i que no oblida que el maximalisme d’alguns sectors de JxCat proclamarà que abstenir-se en la investidura és trair Catalunya i que, al contrari, votar-hi en contra juntament amb el PP i amb Vox és el més convenient i intel·ligent. És la ja famosa teoria del ‘com pitjor, millor’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però la reducció a l’absurd afavoreix el pacte PSOE-ERC. Ni els socialistes ni els republicans guanyen res –més aviat perden i a curt termini més el PSOE– si no arriben a algun acord. Joan Tardà, col·laborador d’aquest diari, ho ha expressat amb claredat a ‘El País’: l’important és investir Pedro Sánchez per després poder negociar.

Però a aquest pacte, que també té molts enemics i arguments en contra, tampoc li convenen els retards. Cada dia que passi els seus detractors a Madrid –que són molts– i a Catalunya –que no són menys– eleven la veu i les crides a no trair les respectives essències. I l’experiència ensenya que els irreductibles desencadenats criden més, i tenen més altaveus mediàtics, que els moderats que valoren les virtuts del ‘mal menor’.

L’empresari català que em lloava la rapidesa de l’acord Sánchez-Iglesias no ho dubta ni un moment. El pacte PSOE-ERC té ara com ara moltes possibilitats. Però si passen els dies i es deixa per després de Reis, aquestes possibilitats s’hauran reduït a la meitat.