Anar al contingut

Editorial

L'informe PISA suspèn a Espanya

És imprescindible un pacte educatiu que deixi al marge disputes polítiques i destinar més pressupost

firma editorial català

El Periódico

L'informe PISA suspèn a Espanya

L’informe PISA, elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es duu a terme cada tres anys, des del 2000, a partir de les proves efectuades en joves d’entre 15 i 16 anys (4t d’ESO). És certament un barem important per calibrar els coneixements en tres àrees estratègiques de l’educació: les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora. En el penúltim informe PISA (2016), Espanya va superar per primera vegada la mitjana o va ser-hi molt a prop, però la conclusió del 2019 (les proves es van fer el 2018) certifica que ha descendit 9,5 punts en ciències (el pitjor resultat de la sèrie) i 4,5 punts en matemàtiques.

El resultat, segons la mateixa OCDE, es resumeix en un diplomàtic «no es pot establir cap millora o declivi significatiu en cap de les matèries». És a dir, i fins i tot malgrat les pèrdues sofertes, es tracta d’un estancament, una espècie de compàs d’espera, tot i que és cert que les dades de PISA s’han de valorar de manera que s’estableixin determinats paràmetres al llarg del temps. La tendència generalitzada dels països avançats és a la baixa. A Espanya es dona el cas que l’avaluació reflecteix els efectes de les retallades en educació, especialment a partir de l’any 2011. Uns anys de plena crisi, amb més precarietat en el professorat i sobrecàrrega en els docents. Unes retallades que encara no s’han revertit. A més, la prova també reflecteix l’aplicació de la LOMCE, la controvertida ’llei Wert’, a les comunitats que la van aplicar. En aquest sentit, les dades de la Comunitat de Madrid parlen per elles mateixes. A Catalunya, tot i que es troba a la mitjana de l’OCDE i per sobre de l’espanyola, les notícies no són més encoratjadores. S’ha descendit 15 punts en competència científica (el registre més baix des del 2013) i 10 en matemàtica.

En aquesta ocasió, PISA no ofereix per a Espanya la valoració de la prova de lectura, ja que es va detectar «un comportament de resposta inversemblant» que va provocar l’ajornament de l’informe, un detall que ha de repercutir necessàriament –perquè falta un aspecte fonamental de l’ensenyament– en la reflexió sobre el document.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’empitjorament general no s’ha de prendre com un fracàs irremeiable però sí com un seriós avís, en especial pel que fa referència a l’evolució futura de les proves. PISA té els seus detractors, entre altres coses perquè els governs reaccionen en funció de les regles establertes per l’OCDE i no tenen en compte altres consideracions potser més conformes amb altres reptes de l’educació més innovadors, però, alhora exerceix com a far per evitar disfuncions i trajectòries errònies. Les diferències entre regions espanyoles, per exemple, són molt notables i agreugen bretxes socials. L’educació necessita una atenció especial per part de l’Estat, i més encara en unes circumstàncies econòmiques difícils com les que es preveuen. Un pacte que deixi al marge les disputes polítiques i que aposti per un sistema equitatiu i just, amb més pressuposat i adaptat als temps, sembla no només necessari sinó imprescindible.