Una legislatura plena d'incògnites

Aquest dimarts es constitueixen les Corts després de la repetició de les eleccions, però l’inici de la legislatura està ple d’incògnites. La primera és la mateixa composició de les Meses del Congrés i del Senat; la segona es refereix a la viabilitat de la investidura de Pedro Sánchez, l’únic candidat possible, com a president del Govern, i la tercera concerneix al’estabilitat parlamentària i la governabilitat en cas que el PSOE i Unides Podem (UP) aconsegueixin formar Govern.

Un dia abans de l’obertura de la legislatura, l’únic segur és que l’esquerra (PSOE i UP) tindrà majoria a la Mesa del Congrés, en la presidència de la qual repetirà Meritxell Batet, però es desconeix si Vox formarà part de l’òrgan de govern de la Cambra. El més probable és que així sigui, gràcies als vots del PP. És discutible si per contenir l’extrema dreta és aconsellable o no un cordó sanitari, però el que no és acceptable, com acaba d’afirmar Pablo Casado, és defensar els cordons sanitaris per a «els hereus d’ETA» i els independentistes i no fer-ho per a Vox. Al Senat, el federalista Manuel Cruz serà substituït en la presidència per la jutge experta en violència masclista Pilar Llop, una decisió que significa un retrocés per a la presència del PSC en els poders de l’Estat.

El mateix dia en què es constitueixen les Corts, el PSOE i ERC faran la segona reunió sobre la investidura. Esquerra no té cap pressa per aconseguir un acord, al contrari que el PSOE, perquè prioritza un bon acord a un acord ràpid. Però si la voluntat d’arribar a un pacte existeix, no sembla que la millor manera sigui plantejar tot el contingut de la negociació sobre «el conflicte polític» abans de la investidura, perquè si no hi ha Govern tampoc hi haurà acord. És molt més raonable la posició de l’exdiputat Joan Tardà, que és partidari d’investir primer Sánchez i continuar negociant després.

La investidura i la formació de Govern no poden demorar-se excessivament perquè el veritablement important és garantir la governabilitat amb un acord sobre els Pressupostos per afrontar els reptes de la legislatura: situació econòmica, polítiques socials i immigració, a més de la qüestió catalana. Quant a l’economia, tot indica que UP ha passat de criticar a la campanya electoral Nadia Calviño a acceptar una continuïtat de la política duta a terme per la que serà vicepresidenta econòmica amb l’objectiu de respectar les exigències de la UE en dèficit i deute davant de la desacceleració econòmica que ja ningú nega.

Però això no ha d’impedir que la prioritat, com ha anat afirmant Pedro Sánchez, sigui reparar les destrosses socials causades per la política del PP. És imprescindible també aconseguir un pacte sobre el futur de les pensions per no posar en perill el sistema, dissenyar una política sobre la immigració que reguli els fluxos d’entrada però respecti alhora els drets dels nouvinguts, i adoptar mesures efectives per a la lluita contra el canvi climàtic en la línia de les que es discuteixen ala conferència que es va obrir aquest dilluns a Madrid.