Anar al contingut

Peccata minuta

El disputat vot del senyor Rufián

Guillem Roset

El disputat vot del senyor Rufián

Joan Ollé

Segons sembla, ERC s’ha agafat gairebé una setmana per pensar i repensar la pregunta telemàtica i no vinculant que llançarà als seus militants –que mai s’han assegut a l’hemicicle madrileny– dilluns que ve: «¿Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació?» Donada la negativitat de la pregunta no és difícil vaticinar que el 102% de les respostes puguin ser ‘sí’. Com deia Raimon en una de les seves cançons, ‘Qui pregunta ja respon’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

M’hauria agradat ser present en les reunions d’ERC per saber quines altres opcions, possiblement menys pavlovianes, van ser rebutjades. En proposo algunes que, en cas de tenir veu i vot a la seva tempesta d’idees, servidor hagués pogut suggerir. Són molt senzilles: «¿Vols que, després de tornar a convocar-se eleccions, governi la triple dreta amb un presumible avenç de Vox?»; o «¿Vols que Sánchez, davant de la impossibilitat de presidir un Govern presumptament progressista, es vegi obligat a pactar amb el PP?»; o «¿No la va cagar ja prou ERC a través de les 155 monedes de plata de l’ara líder Rufián per tornar a cagar-la?»; o ¿«Estàs cagat/a de por perquè et diguin ‘traïdor/a’ o ‘botifler/a’ per votar allò que la raó et demana?». I l’última: «¿Saps que el vacil·lant Pedro Sánchez està lligat de peus i mans pels seus gerros xinesos i barons territorials –alguns ex molt corruptes– que no desitgen ni de broma l’abstenció d’ERC i que ara –subratllo ‘ara’– no es pot moure ni un mil·límetre de la Constitució?».

Conscients dels seus passats maximalismes, Pedro i Pablo van saldar la qüestió en una sobtada i inesperada abraçada que, deixant enrere els anys de la marmota, va obrir la porta al futur, a un futur imperfecte que farà falta recórrer pensant més amb el cervell que amb el fetge inflamat, però futur al cap i a la fi.

Diu la molt recent enquesta del CEO que un 68% dels espanyols –¡més de dos terços!- està per resoldre el conflicte català amb diàleg i negociació, i que un 36% aprovaria un referèndum pactat. S’ha parlat molt en l’ecosistema polític català d’«eixamplar les bases» a favor de la independència, extrem que les últimes enquestes –¡sempre les maleïdes enquestes!– desmenteixen; però pel que sembla els ciutadans i ciutadanes espanyoles sí que estan «eixamplant les bases» pel que fa a la comprensió del factor diferencial català, i això és una bona notícia que cal tenir molt en compte. ¿O no, nou Gabriel?