Editorial

Prou amb l'acampada d'Universitat

Un centenar de persones no pot negar de forma indefinida l'ús de l'espai públic a la resta de ciutadans

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50895333 acampada191114103525

zentauroepp50895333 acampada191114103525 / JORDI COTRINA

Centenars d’estudiants van ocupar la plaça Universitat de Barcelona el 30 d’octubre. Sobre l’asfalt de la Gran Via, en ple cor de la ciutat, van instal·lar uns centenars de tendes en protesta contra la sentència del procés. Es van autodenominar la generació del 14 d’octubre (dia en què el Suprem va donar a conèixer la condemna) i van fer una crida perquè més joves s’hi sumessin. Van anunciar que l’acampada seria indefinida. Reclamaven «amnistia, un futur digne i el final de la repressió». Malgrat la seva coincidència amb el 10-N, la Junta Electoral Provincial de Barcelona va permetre que continués, ja que les seves reivindicacions no apel·laven directament al vot i les seves reivindicacions eren d’«ampli espectre», com «l’accés a la vivenda, la denúncia de la violència de gènere, de l’emergència climàtica, de la mort d’immigrants al Mediterrani i dels drets socials».

Durant els primers dies de l’acampada l’ambient era reivindicatiu i festiu, una alternativa a les escenes violentes dels dies anteriors. Però els dies van passar i les divergències entre els congregats es van anar fent més profundes. El divendres 8 de novembre, les joventuts d’ERC i la CUP van abandonar l’acampada. Però aquesta continuava, cada vegada més minvada, però també amb greus problemes de convivència. Davant de la passivitat de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, la paciència de molts s’ha posat al límit. Per descomptat la dels comerciants, però també la de tants ciutadans que han vist la mobilitat del centre de la ciutat greument afectada.

El dret de protesta empara les mobilitzacions, una altra cosa és la proporcionalitat entre la reivindicació i la negació de l’ús de l’espai públic a la resta dels ciutadans. Més encara quan la seva permanència es planteja com il·limitada i les seves peticions tan àmplies. No és raonable que una protesta de poc més d’un centenar de persones hagi alterat el funcionament normal de tota una ciutat durant tant temps. És una situació que s’hauria d’acabar, millor ahir que avui.