Editorial
Una nova reforma laboral
És necessari reprendre els acords entre els agents socials davant de la nova crisi econòmica que s'acosta
reformaok
Dijous es van complir set anys des de l’última vaga general convocada contra la reforma laboral de Mariano Rajoy. Aquells canvis van debilitar els treballadors en la negociació col·lectiva i han tingut efectes diferits com la recent sentència que avalal’acomiadament de treballadors per excés de baixes encara quan estiguin justificades. Aquella reforma ha servit per millorar les estadístiques de l’ocupació a Espanya. Però fins a cert punt ha sigut un miratge perquè la qualitat d’aquesta ocupació ha deixat algunes xacres: avui és possible en aquest país ser pobre tot i que es tingui feina i el sistema de pensions continua en fallida malgrat que augmenti la població activa, perquè els salaris són baixos i les cotitzacions no arriben per pagar les prestacions actuals. Aquest no és un mal exclusiu d’Espanya, però aquí, amb una taxa d’atur superior al 14%, els efectes són més letals per a la igualtat i per al sistema de protecció social.
A l’agenda de PSOE i Podem
La reforma de la reforma laboral és un tema que és al’agenda dels acords entre el PSOE i Podem des de la moció de censura contra Rajoy. El final de l’anterior legislatura va deixar aquesta llei al tinter però ara urgeix reprendre-la si l’acord de govern prospera. És necessari reprendre els acords entre els agents socials davant de la nova crisi econòmica que s’acosta i en la qual el tema dels salaris serà en l’epicentre perquè és la millor manera de distribuir les rendes sense necessitat de redistribuir a través dels impostos. No hi ha cap altre camí per millorar la demanda interna ara que les exportacions han entrat en una fase d’inestabilitat per les guerres comercials de Donald Trump.
Donar de nou alguna cosa més de poder als sindicats per negociar a l’alça hauria de ser compatible amb arribar a acords per millorar les condicions salarials, almenys en aquells sectors que no pateixen crisis estructurals. A Espanya, l’economia sempre ha anat millor quan patronal i sindicats han sigut capaços de pactar. Aquests anys de confrontació han sigut estèrils.
