Editorial

La inseguretat, el problema que més inquieta a BCN

Negar que la percepció ciutadana està basada en fets reals no soluciona res, sinó al contrari

1
Es llegeix en minuts
pelea-playa-barcelona

pelea-playa-barcelona

Les enquestes sobre la gestió municipal de Barcelona que l’ajuntament fa públiques semestralment ens proporcionen un retrat aproximat de les inquietuds i la percepció que els barcelonins tenen sobre la seva ciutat. Després d’una dècada en què, successivament, l’atur, la precarietat, el turisme i l’accés a la vivenda es van succeir en el primer lloc de les preocupacions dels veïns, l’últim semestre de l’any passat va irrompre en primera posició la inseguretat ciutadana. L’enquesta presentada ahir, corresponent al primer semestre del 2019, tot i que amb dades que el consistori considera «una mica antigues», certifica que aquesta continua sent la problemàtica que més inquieta més barcelonins, si bé amb un descens en relació amb l’últim baròmetre, del 21% al 17%, unes xifres que probablement puguin augmentar a causa dels esdeveniments violents d’aquest estiu.

Sorprenen els percentatges baixos dels efectes del turisme i la pràctica desaparició, almenys com a inquietud immediata, de l’encaix entre Catalunya i Espanya. La ciutadania està més pendent de la vida quotidiana, que no només es concentra en la seguretat, sinó també en la circulació, la neteja i el medi ambient, sense oblidar, per descomptat, el dèficit de vivenda assequible.

La sospita que l’increment del malestar fos principalment un efecte conjuntural d’estratègies de desgast preelectoral contra el govern municipal d’Ada Colau no es pot continuar aguantant. Aquesta inquietud es manté en el temps i ja es plasma amb mobilitzacions veïnals, les estadístiques de la delinqüència a la ciutat corroboren que està fonamentada en fets i una circumstància tan constatable com la falta d’efectius policials en tasques de seguretat ciutadana continua sent tan evident ara com fa uns mesos.

La creació d’una regidoria de seguretat va pel bon camí. El perill que grups interessats políticament o fins i tot pulsions de caire xenòfob puguin ser darrere d’alguna activitat d’agitació sobre la inseguretat no ha de portar en absolut a negar la realitat. Fer-ho no faria res més que empitjorar el problema.