Robin Hood és viu

Hi ha personatges tan infal·libles, immillorables i eternament útils com la roda, el ganivet o el llibre de paper. Tothom, en qualsevol època i lloc, no només els entén, sinó que els aplaudeix.

Un d’ells, potser el més just i poètic, és el de Robin Hood. Aquest arquetip que, segons la llegenda, roba als rics per donar-ho als pobres. A més de pel·lis de Hollywood recents, fa uns mesos s’estrenava, per exemple, el documental de León Siminiani sobre el Robin Hood de Vallecas (també se’n parla en un suculent llibre), el lladre que des de petit coneixia les clavegueres que conduïen als bancs que atracava constantment. I ara acaba d’arribar a les llibreries ‘A plena luz’, sobre el Robin Hood del Bronx.

El seu autor, J. R. Moehringer, autor del formidable llibre de memòries d’Andre Agassi  i d’‘El club de las grandes esperanzas’, una de les novel·les dickensianes més sòlides de les últimes dècades, retrata la figura de Willie Sutton, un personatge real i un lladre més estimat (i solvent) que Dillinger, El Dioni i Arsenio Lupin. El novel·lista imagina com va ser la nit de Nadal de 1969, quan aquest «Ghandi dels gàngsters» va sortir de la presó i va recórrer la geografia dels seus robatoris (i pèrdues) amb un periodista.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Sutton, que es diu que robava bancs «perquè allà hi ha els diners», tot i que també ho feia per diversió, per justícia i perquè podia fer-ho, està connectat tant amb el Robin Hood de les llegendes medievals angleses com amb l’Omar Little de la sèrie ‘The Wire’, amb una guineueta de la totpoderosa Disney o amb la CGT francesa que va tornar l’electricitat a famílies víctimes de talls per factures no pagades. Algú que desafia una legalitat (injusta per a la gran majoria) emparant-se amb la recta moral de les seves conviccions.

«¿Què és robar un banc comparat amb fundar-lo?», va escriure Bertolt Brecht a ’L’òpera dels tres rals’. L’obra es va estrenar l’agost de 1928 i, 90 anys després, en aquest planeta que desforesta encara més els pobres mentre rescata els poderosos, Robin Hood continua operant a l’empara dels arbres dels boscos o, almenys, al paper que aquests brinden per imprimir llibres meravellosos com ‘A plena luz’.