La clau

La crisi de la vivenda, a pedaços

La demanda de pisos socials exigeix respostes estructurals i no precipitades

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49573069 barcelona 26 08 2019 construcci n del primer bloque de vivie190826183738

zentauroepp49573069 barcelona 26 08 2019 construcci n del primer bloque de vivie190826183738

Circulen per les xarxes imatges curiosíssimes de ciutats asiàtiques on s’aixequen gratacels amb bambú com a material de construcció i de bastida. És més resistent al seu excepcional clima i als sotracs dels terratrèmols. Digues-me amb què construeixes i et diré què et preocupa. A les faldes dels volcans de l’extrema Islàndia hi ha veïns que viuen en cases de llauna, així en diuen, davant el perill.

Quan els preguntes com es viu allà, encongeixen les espatlles i resignats et diuen que qualsevol dia han de sortir corrents i deixar-ho tot enrere si el volcà esclata, com quan el 2010 una erupció va obligar a evacuar el sud-oest de l’illa i va fer témer que un altre volcà, l’imponent Katla, també despertés. Per a què més: amb quatre parets de llautó ben posades ja passen. 

Notícies relacionades

S’abraça al mateix concepte d’emergència, amb l’afegitó d’habitacional, l’Ajuntament de Barcelona quan anuncia els mòduls prefabricats que donaran resposta de xoc a la falta de vivenda social a la ciutat. Pisos nans, de muntatge exprés i presumiblement ben condicionats, com els barracons de luxe que ens venen els polítics, amb el seu parquet i la seva calefacció per a l’hivern. Deu ser que viure amb més metres quadrats i parets de ciment està sobrevalorat. ¿No tenia Ikea a la seva botiga decorats passables a partir de 15 metres quadrats? La crisi de vivenda social no és cap tonteria, però tampoc ho és arrufar les celles davant el projecte dels mòduls prefabricats, que segueix la línia ja recorreguda pel controvertit pla dels barracons escolars. Van arribar per quedar-se, i és sorprenent que any rere any no hi hagi forma de rascar alguna cosa del pressupost per treure d’aquesta excepcionalitat els centenars de nens catalans que s’escolaritzen com si visquessin a Groenlàndia, en un país afectat per les inclemències. Emergència i provisionalitat van de la mà, però davant el problema de la vivenda es discerneixen massa riscos sobre el nostre model de vida per recórrer a pedaços.

.