Anar al contingut

IDEES

Escoltar el disc sencer

James Hamilton

Escoltar el disc sencer

Jordi Puntí

D’aquí a uns dies Donald Fagen tornarà a tocar les cançons de Steely Dan en una sèrie de concerts a Nova York. La mort, fa dos anys, del guitarrista Walter Becker, que era l’altra meitat del mític grup, va posar en marxa potser algun ressort nostàlgic, o pecuniari, i amb 70 anys Fagen va decidir que volia recuperar l’esperit que havia donat èxits tan emblemàtics com ‘Hey Nineteen’, ‘Deacon Blues’ o ‘Do it Again’. Els qui hagin llegit les memòries de Fagen –‘Hípsters eminentes’, publicades fa uns mesos a Libros del Kultrum– ja saben que és una mica com el cul del Jaumet, per això dedicarà els nous concerts a tocar àlbums sencers de Steely Dan, sobre tot Aja i Gaucho.

No és, d’altra banda, res tan excepcional. D’un temps ençà artistes amb una carrera prolongada utilitzen un àlbum antic com a material per a una gira, tot i que sigui com a punt de partida o excusa. Los Planetas van celebrar els 20 anys d’‘Una semana en el motor de un autobús’ revisant aquest àlbum excepcional en clau simfònica i acompanyament d’orquestra. Pau Riba demostra en concert que mig segle més tard el disc ‘Dioptria’ continua sent innovador, i U2 ha anunciat una gira mundial per celebrar els 30 anys de The Joshua Tree.

Avui dia, l’exercici de recuperar en directe tot un disc té un punt reivindicatiu que m’agrada molt. D’una banda està la comprensió de l’elapé com a treball artístic, pensat i elaborat fins a l’últim detall, una cosa que contrasta amb aquesta època de cançons individuals, èxits fungibles i artistes prefabricats. Cada disc captura la seva època i la fixa en la memòria, com un insecte ambre, i tornar-hi té el seu risc, però al seu torn és una defensa d’una actitud i un reconeixement de l’evolució artística. Potser el gest més modèlic és el de Massive Attack, que des de fa mesos –com vam veure al febrer passat a Barcelona– també reviu les dues dècades del clàssic ‘Mezzanine’. En aquest cas, a més, actualitzen la sonoritat del disc i el situen al costat de versions de Bauhaus, Ultravox o Velvet Underground. És a dir, busquen perfilar-se en una tradició

Temes: Concerts Música