L’ombra de Leo Messi

La meva carpeta escolar de l’EGB estava folrada amb un adhesiu de "Nuclear? No, gràcies", diversos cromos de jugadors del Barça i un adhesiu que deia "Per un Barça triomfant". Era l’eslògan que el 1978 havia fet servir Josep Lluís Núñez per a les eleccions a president del FC Barcelona. Em van donar l’adhesiu al míting que un Núñez abrandat va fer a la Penya Barcelonista de Manlleu. ¿Per què hi vaig anar? Doncs perquè després de l’acte passaven un documental sobre Johan Cruyff, "el profeta del gol". És a dir, Núñez apel·lava al gran mite de la història recent del club per guanyar vots. Tots sabem com es va acabar, anys després, la relació de Núñez i Cruyff.

Dues dècades més tard, el cruyffisme gairebé no apareix en els arguments dels candidats a les eleccions del 15 de març. Es dona per sabut. Ni tan sols el nom del seu gran continuador, Pep Guardiola, surt a les entrevistes, tot i que dos homes que han treballat amb ell —Carles Planchart i Albert Puig— acompanyen el candidat Víctor Font. De fet, el referent que ara mateix tots voldrien a favor no ha dit ni, probablement, dirà res. La imatge que s’imposa és la solitud nocturna de Leo Messi visitant les obres del Camp Nou, ara fa uns mesos, gairebé com una metàfora del buit de matèria sentimental que el Barça de Flick està mirant d’omplir. Potser perquè no tenen un ídol on agafar-se, doncs, de moment tots els candidats parlen clar i català, sense embuts, i l’eloqüència a l’hora de valorar èxits i fracassos i de tractar l’elefant (blau) a l’habitació —Messi— pot ajudar a decidir uns quants vots. El soci no oblida fàcilment. La principal diferència és que Laporta pot parlar del que ja ha fet, ressaltant encerts i ignorant errors, mentre que els altres candidats han de prometre millores a repel d’uns jugadors i uns resultats que ara mateix són prometedors. Fa cinc anys, en plena pandèmia, a les eleccions més importants del Barça al segle XXI, Messi va anar a votar per primer cop. Ara, el diumenge 15 de març, l’argentí té partit amb l’Inter Miami i segur que no tornarà al Camp Nou per votar. Si ho acaba fent per correu, no ho sabrem. I a qui votaria, tampoc.