04 d’ag 2020

Anar al contingut

La situació econòmica

La princesa està trista

ARMANDO BABANI

La princesa està trista

Guillem López Casasnovas

Les polítiques econòmiques acomodatícies poden traslladar a demà els problemes d'avui

¿Què tindrà la princesa? Marxa Dragui i ho fa entristit. No té avui Europa la crisi fora de l’horitzó. El nerviosisme del nostre governador tampoc diu res de bo per Espanya. Mentre, els hooligans de l’intervencionisme continuen demanant més i més compra de bonus saltant quotes de país, estenent encara més la compra al deute comercial (quina vergonya que l’Europa de la competència tergiversi d’aquesta manera el cost del deute empresarial a favor d’empreses determinades de manera opaca), més tipus negatius encara per als excessos de diner (que pressionen els comptes de les entitats financeres a traslladar als pacients en forma de comissions).  Es la coartada per a una política fiscal indiscriminada de cost zero per als països ja endeutats que altrament no podrien finançar.

Però el que li passa a la princesa no està clar. És probablement prevenció davant de la possibilitat d’una recessió entorn d’uns escenaris que no domina. I és que els moviments de l’economia tenen avui, més enllà de factors fonamentals, unes causes addicionals aleatòries que incideixen en l’‘animal spirit’ que emprava Keynes dels inversors, fet que redueix encara més la seva predictibilitat. La incertesa la provoca la política (la guerra comercial de Trump Xi al front)) i una economia que es mou aliena a certa lògica de preus d’actius segons rendibilitat raonable, primes de risc elevades fora del deute sobirà, alts nivells de deute (una invitació de nou a l’apalancament amb tipus de interès real negatius),  i una diferència en tipus de interès a curt i a llarg termini que sembla que ha vingut per quedar-se (incomprensible als ulls de molts!). La volatilitat que tot això genera fa així efectivament més probable la crisi, i més difícil anticipar-la, degut als molts desencadenats que hi concorren, fora de control dels responsables per a fer-li front.

Polítiques monetàries acomodatícies

En realitat, l’economia no pot funcionar per sempre més amb tipus de interès real negatius penalitzant l’estalvi i premiant l’endeutament. De manera que quan els organismes internacionals parlen de la necessitat de continuar amb polítiques monetàries acomodatícies convé recordar que estem fora de tota ortodòxia.  Això fa que la política monetària s’acomodi a cada circumstància i permet, fora de regles, que es donin múltiples interpretacions.  No es el desitjable però hores d’ara no en toca d’altre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En tot cas, si s’engega una nova crisi crec és probable que ens trobi més preparats teòricament per a fer-li front.  Les respostes pràctiques però acaben essent endògenes als països, de manera que de nou no tenim garanties d’èxit.  Necessitem per això mes coordinació de polítiques econòmiques (no només la molt forçada ja avui dels bancs centrals),  i aquesta coordinació avui no abunda en una globalització molt dividida on cadascú mira per ell (“American first” com a símptoma).

Dit això, la situació pot aparentar beneficia, almenys a curt termini,  a països molt endeutats com Espanya (qui dia passa any empeny), donats els baixos tipus de interès que s’han de pagar, ja que permet alleugerir la carrega financera del deute. Però alhora pot crear un clima de irresponsabilitat fiscal que trasllada a demà alegrement els problemes d’avui, de modus que quan la situació es normalitzi es vegin les conseqüències, els danys colaterals d’aquells estralls.

*Catedràtic d’Economia (UPF).