EDITORIAL

Entossudits en la crisi

Els estats membres de la Unió Europea no tenen una altra política econòmica que la que fa Draghi des del BCE

2
Es llegeix en minuts
GRA482. ALGECIRAS (CÁDIZ), 21/06/2107.- Normalidad en las dos terminales de contenedores del Puerto de Algeciras (Cádiz) después de que los estibadores decidiesen no secundar la huelga tras el principio de acuerdo alcanzado con las empresas APM y TTI, que explotan dichas terminales. EFE/A. Carrasco Ragel

GRA482. ALGECIRAS (CÁDIZ), 21/06/2107.- Normalidad en las dos terminales de contenedores del Puerto de Algeciras (Cádiz) después de que los estibadores decidiesen no secundar la huelga tras el principio de acuerdo alcanzado con las empresas APM y TTI, que explotan dichas terminales. EFE/A. Carrasco Ragel / A. Carrasco Ragel (EFE)

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va anunciar aquest dijous una nova desacceleració del creixement mundial, que va xifrar entre tres i quatre dècimes menys que en la seva última previsió, i la va deixar en el 2,9% per al 2019 i en el 3% per al 2020. Les raons són conegudes: la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, l’amenaça d’un ‘brexit’ sense acord i l’excés de deute privat lligat a la falta de solvència. La distensió que va semblar obtenir Emmanuel Macron en la cimera del G-7 a Biarritz no sembla haver convençut els analistes que, en el seu diagnòstic dels últims mesos, han sumat dues noves alertes d’inestabilitat: el preu del petroli després de l’atac amb drons a les refineries de l’Aràbia Saudita i l’«esgotament» de les polítiques monetàries dels bancs centrals. De tot el panorama, aquest últim punt és el més inquietant. La baixada dels tipus d’interès de la Reserva Federal de dimarts i del Banc Central Europeu (BCE) de la setmana passada ja no s’interpreta que tinguin prou força davant grans amenaces per actuar com un revulsiu. Almenys, amb el mateix ímpetu.

El pronòstic de l’OCDE coincideix d’alguna manera amb l’últim informe del Banc d’Espanya en el sentit que la Unió Europea no està preparada per a una nova crisi. Un fet que si s’arribés a produir seria més greu que la mateixa crisi que tants auguren. Però el cert és que els 27 estats membres no tenen en aquest moment una altra política econòmica que la que fa Draghi des del BCE, basada en la reducció dels tipus fins a generar inflació i en la compra de deute dels estats i dels bancs per enterrar els crèdits insolvents.

Els economistes més seriosos neguen que aquesta inestabilitat desemboqui a curt termini en la temuda recessió. La dada de creixement d’Alemanya en aquest tercer trimestre serà decisiva per aclarir els mals auguris. Malgrat això, s’escampa la sensació que els governs no només no estan fent el que deurien per evitar-la, sinó que alguns, com els dels Estats Units i la Gran Bretanya, estan entossudits en provocar un cataclisme. Feia dècades que no assistíem a exercicis d’irresponsabilitat tan greus com aquests. Potser des del crac del 29. El correcte seria demanar-los que tornin a l’ortodòxia que ara no pot ser cap altra que les polítiques expansives, almenys, com va demanar Draghi la setmana passada, en aquells països que tenen marge fiscal per fer-ho