Viatge enlloc

No hi ha fórmula màgica per fer front a una ressaca. N’hi ha que es llancen sobre la farmaciola casolana per prendre’s una pastilla, d’altres posen la mà al foc pel suc natural acabat d’esprémer.  I també n’hi ha que esmorzen aixecant el colze de nou. Això últim no alleuja el malestar, però permet enganyar el cos perpetuant l’embriaguesa.

El Consell per la República que lidera Carles Puigdemont ha deixat clar que és partidari, com el president Quim Torra, l’ANC i la CUP, que continuem, vint-i-tres mesos després, aixecant el porró per evitar-nos eternament el tràngol de la ressaca. El comunicat emès ahir per l’organització de Carles Puigdemont, en què es continua utilitzant la referència al «mandat derivat de l’1-O» i en el qual també es dona per fet que Catalunya ja va exercir el dret d’autodeterminació fa dos anys decidint que volia ser independent, és una prova palmària d’això. 

Al text queda clar que els presos i la sentència que faci pública el Suprem només són un element afegit, no el més important, de la mobilització ciutadana que s’intenta posar en marxa per quan el Suprem es pronunciï. L’accent el posa en altres coses i per això el primer punt de la reivindicació és l’exigència que es reconegui el resultat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Costa entendre moltes coses del text. En particular que ERC, amb dos representants al Consell per la República, Rut Ribas i Isaac Peraire, hagi donat el vistiplau a aquest posicionament. Fins i tot tenint en compte la seva estratègia actual i quan dos dies abans de la Diada, la seva secretària general, Marta Rovira, reconeixia a Catalunya Ràdio que a l’1-O li havia faltat legitimitat interna. Afirmació que intenta matisar avui al’entrevista que publica EL PERIÓDICO en la qual procura dir, alhora, una cosa i la contrària perquè a cap parròquia ningú s’enfadi més del compte. 

Actuant d’aquesta manera posaran les coses molt difícils als centenars de milers de catalans que, sense ser independentistes, sí estan disposats a participar d’aquelles iniciatives que pretenguin mostrar la disconformitat, protesta, indignació i exigència d’una via de rectificació de la condemna quan vegi la llum i es compleixin les previsions més pessimistes. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Demanen una resposta de país, però invoquen únicament els seus, i ni tan sols tots. Només Òmnium i ERC –els dies que renuncia a ser a l’hort i a la vinya– fan esforços perquè la resposta a la decisió del Suprem depassi el perímetre de l’independentisme.

L’ambient de la Diada i la menor participació en la manifestació pels carrers de Barcelona va servir per evidenciar les amenaces a què s’enfronta el sobiranisme. La principal, que el seu públic deixi de sentir-se partícip d’una cosa que no porta enlloc. El Consell de la República, Puigdemont, Torra, l’ANC i la CUP ja han publicat el seu catàleg de viatges. La destinació és el 2017. El fracàs ja experimentat. ¡Més beguda!, metafòricament, és clar. El que sigui per evitar la ressaca.