NO NOMÉS FUTBOL
El barco pirata de l’Espanyol
L’oncle Eusebio era de l’Espanyol. Ningú va saber mai el motiu d’una excentricitat tan gran. La teoria més comuna era que en realitat el futbol li importava un rave i que el seu incondicional espanyolisme obeïa simplement a tenir una cosa amb la qual fotre la parròquia local els dies en què jugava el Barça.
Jo no compartia aquesta explicació. I em vaig esforçar com a nebot aplicat a buscar motivacions més nobles per a la seva elecció. I crec que els meus arguments, fins i tot pecant de romanticisme infantil, continuen tenint avui un pòsit de veritat. Per a mi que l’Eusebio era un home que veia i sabia coses que els altres desconeixien. I que era en aquest fons d’experiència, inaccessible als altres, el lloc en el qual havien arrelat la seva tossuderia i les seves rareses.
Les patilles victorianes
La meva teoria tenia pocs arguments. Descansava principalment a les enormes patilles victorianes i d’un blanc pur que lluïa orgullosament. Semblaven serveis del segle XIX i, tan poblades eren, que es menjaven la meitat de cada galta i s’allargaven fins molt per sota de la mandíbula.
Que a més fos capità de iot i que ningú, a cap bar, li guanyés mai una partida a la morra eren prou pistes per entreveure que, en certa manera, estàvem davant un pirata. I els pirates poden ser moltes coses, però en cap cas convencionals. Per això, i no per res més, era de l’Espanyol.
‘Eusebios’ catalans
Hi ha molts ‘Eusebios’ repartits per Catalunya, la majoria amb patilles més raquítiques, i que potser no han pujat a un barco en la seva vida o que no tenen ni idea de què és jugar a la morra. Però això no els fa menys pirates. I avui escrivim, certament amb retard, per felicitar-los per la gesta d’aquest any i la seva tornada a primera divisió.
En el fons, com aquesta temporada sense públic hauria d’esborrar-se de la memòria i dels arxius, hauríem de concertar una narrativa en la qual l’Espanyol ni va perdre la categoria ni l’ha recuperat. Simplement va escollir un confinament una mica més radical que la resta dels equips per burlar-se de la punyetera pandèmia.
L’hàbit de fer acudits
Notícies relacionadesEns alegrem de tenir-los a casa de nou. Una altra cosa és que continuem procurant que la seva habitació sigui la més petita i que recuperem l’hàbit de fer acudits amb els sis punts que ja té garantits el Barça l’any que ve, o amb els altres sis que ja figuren al caseller del Reial Madrid, a compte de la generositat ‘espanyolista’.
Tornem al registre seriós per donar-li pompa i circumstància al paràgraf final. Tenen raó els periquitos quan es queixen de la seva excessiva invisibilitat guanyin o perdin. Arribarà un dia que serà més fàcil informar-se de la lliga nacional de petanca que dels blanc-i-blaus. I com amb tanta marginalitat alguns s’han tornat molt escarmentats, és molt possible que algun pensi que avui se’ls felicita en aquesta columna, no per una sincera alegria nascuda de l’admiració i el respecte, sinó per dissimular que el Barça ha llançat la Lliga i evitar així haver de burxar en les ferides que ens fan més mal. ¿I saben què? Una mica de raó tenen. Però no tota. ¿Qui és tan avorrit com per voler viure en un món sense pirates?
