Anar al contingut

MIRADOR

La solvència d'un lideratge

Susanna Saez

La solvència d'un lideratge

Sergi Sol

Cal donar una resposta a l'Estat el més àmplia possible, que no s'assembla a la més pura

A Catalunya, els anomenats anticapitalistes volen recuperar vells lideratges per rellançar un projecte polític embussat, almenys electoralment. Lògic. L’insòlit és prescindir del que funciona per forçar un relleu. Si tens Messi  a l’equip, juga mentre tingui futbol i quilòmetres a les cames. A ningú se li passa pel cap treure’l per fer jugar ambiciosos novells, ansiosos, escalfant la banda.

Crida l’atenció que, per contrast, a Irlanda del Nord, el moviment republicà hagi tingut durant dècades un lideratge en Gerry Adams i Martin McGuinness, només trencat després de la seva mort. Al País Basc ha passat això amb el sòlid lideratge d’Arnaldo Otegi. També amb el d’altres dirigents, com l’europarlamentari navarrès Pernando Barrena, entre d’altres. Una espina d’experiència val més que un bosc d’advertències.

Només cal sentir un parell de frases d’Otegi  per advertir un home intel·ligent. Després hi ha el carisma. I a més té autoritat, moral i política. Per si no fos suficient, és un home elegant, cosa important quan tens tanta exposició pública. Un líder neix ocasionalment i poques vegades es fa.

Navarra ha elegit aquests dies la seva presidenta foral, la socialista Chivite. Bildu, la coalició que lidera Otegi, va prendre una decisió valenta, ja que es va atrevir a permetre la investidura de la candidata d’un partit que s’ha significat ferotgement contra l’esquerra ‘abertzale’ i ha enviat a presó tots els seus dirigents, inclòs el mateix Otegi. A més, ho va fer quan el líder de l’esquerra ‘abertzale’ intentava aconseguir que ETA abandonés les armes. ¡Avís als navegants! Quins escolans estan fets, aquests.

És una decisió audaç que, a més, evidencia intel·ligència estratègica i una aposta a llarg termini, calibrant l’actual correlació de forces. El més fàcil hauria sigut deixar-se portar per la inèrcia, pel ressentiment. El que passa sempre. Però no. Bildu fa política i la fa amb majúscules quan anteposa una decisió complexa i difícil a les seves querelles històriques amb els socialistes.

Com trobarem a faltar a Catalunya aquesta serenitat i maduresa si la temptació (i la provocació) empenyen a prendre decisions estomacals. I no serà fàcil. L’únic Otegi a Catalunya és a la presó, des del novembre del 2017. I el condemnaran durament, amb la mateixa que van colpejar a l’Otegi que intentava treure l’esquerra ‘abertzale’ de l’encallador. Tant de bo l’independentisme català sigui capaç de prendre’n nota, de reprendre el pols a la situació i de fixar un rumb, que no és el mateix fer voltes cridant, a la llunyania, com Juan Sin Miedo.

Tot apunta que l’Estat s’acarnissarà amb els presos de l’1 d’octubre. Com va passar amb Otegi i amb els que intentaven sembrar la pau davant d’un Estat còmode davant d’una fugida cap endavant. Cal donar una resposta el més àmplia possible, que no s’assembla a la més pura. Una resposta de futur, audaç, ferma i també realista, perquè no hi ha res pitjor que caminar per la vida gallejant com un pollastre sense cap.