La batalla contra el tabaquisme

La primera llei antitabac a Espanya es va aprovar el 2005 i va entrar en vigor l’any següent. Posteriorment, es va modificar el 2010, amb la prohibició de fumar, sense excepcions, en qualsevol tipus d’espai col·lectiu que no fos a l’aire lliure. Aquestes mesures, que al seu dia van aparèixer com a radicals, però que han sigut integrades en la normalitat, han contribuït sens dubte al procés de reducció del consumd’una substància que és responsable del 30% de les morts per càncer i també d’altres múltiples malalties respiratòries i cardiovasculars i de disfuncions orgàniques. Però, segons el criteri de les autoritats sanitàries i d’acord amb les xifres que s’estudien, no són suficients. Espanya és encara el país que més fuma d’Europa, amb un percentatge d’un 24% de fumadorssobre el total de la població.

Per això es tenen en compte noves ofensives, aquesta vegada protagonitzades per les administracions autonòmiques i, en concret i en virtut del que estableix la legislació estatal, per la Generalitat, a través de la Conselleria de Salut. La nova llei d’addiccions, que està en una fase inicial, a la recerca d’un ampli consens polític i social, preveu anar més enllà i centrar-se en les noves formes d’addicció (apostes, noves tecnologies...), però també reincideix en les restriccions al tabac. Per disminuir la seva prevalença, amb l’objectiu de retardar la incorporació primerenca de les noves generacions i amb la voluntat de salvaguardar la salut dels fumadors passius.

Per a això s’han posat sobre la taula diferents reglamentacions que, si fructifica la llei, es convertiran en normes d’obligat compliment: prohibicions en un perímetre a l’entorn d’escoles i hospitals, a totes les terrasses (també en les obertes del tot) i fins i tot a l’interior dels vehicles. I, tot i que es tracti de competències estatals, la Generalitat també advoca per un etiquetatge neutre dels paquets, que freni la promoció del producte, i per l’augment del preu del tabac, com recomana el Consell Assessor sobre Tabaquisme; la veritable pedra angular d’una política que vol reduir al màxim la dependència. En els últims anys, la pràctica de fumar ha anat quedant arraconada en l’espai públic (les platges lliures de fum, per exemple, cada dia s’estenen més) i la normativa ara en elaboració planteja un pas més al qual es resisteix el sector de la restauració. La seva preocupació és comprensible, però la resolució final d’aquest debat mai haurà de deixar de tenir, com a objectiu prioritari, la defensa del fumador involuntari.