Anar al contingut

IDEES

Ballar al foc

FERRAN NADEU

Ballar al foc

Mónica Vázquez

El llibre va arribar a mi com tantes altres coses: a través d’un amic. "T’encantarà", em deia. "¡Has de llegir-ho!", assegurava, amb la mirada encesa i el verb accelerat. La curiositat em consumia, em picaven les ganes d’entendre a què venia tanta passió, i una vegada obert el llibre no hi va haver manera de parar. Vivia llegint a pas lleuger, amb una necessitat anhelosa brunzint-me al cor i una febril 'vendetta' escalfant-me el cos.

‘El poder’ (Roca) és el món del revés, és una arma a la mà de cada dona i cada nena que no té por de ser qui és. ‘El poder’ és el final d’El Terror; aquest enemic fidel que ens acompanya a tot arreu des que naixem, ve de festa amb nosaltres, ens dona copes que no volem i ens segueix quan anem al lavabo. Camina darrere nostre quan tornem a casa soles. Ens clava la mirada a l’autobús, ens abaixa el sou i ens fa bromes que no fan gràcia. Ens mira, ens jutja, ens viola, ens mata. El Terror ens vol menjar però nosaltres som incandescents; ballem al foc. 

'El poder', de Naomi Alderman, és el final d’El Terror, aquest enemic fidel que camina darrere nostre quan tornem a casa soles i ens clava la mirada a l’autobús

Aquest llibre ens presenta un món en què tota nena neix amb un poder extraordinari, una espècie d’electricitat corre per les seves venes. Com tot talent, es converteix en una arma quan hi ha una guerra en la qual no pots evitar lluitar. Algunes tenen més poder i altres menys, però totes tenen la capacitat de defensar-se i lluitar. Són lliures, com només podem imaginar. 

Però el llibre no es queda aquí. Et porta preguntes, dilemes morals, et disfressa el dolent, et podreix la diferència entre el bé i el mal. ¿En qui ens convertiríem, fins on arribaríem si ‘El poder’ fos real?

Quan vaig tancar el llibre em vaig adonar que, si bé veig i entenc l’infinit mosaic de grisos que compon la realitat i que l’autora –Naomi Alderman– vol que apreciï al detall, mastegant la perspectiva i empassant-me la meva veritat... vull aquest poder. Vull la batalla interna, el dilema, la responsabilitat. Ho vull tot, perquè si una cosa està clara és que sempre hi haurà una guerra que mereixi ser lliurada. I vull anar armada amb alguna cosa més que la justícia. ¿Em podeu culpar?