Anar al contingut

El tauler polític català

La majoria secessionista decau

La majoria secessionista decau

Joan Tapia

El Govern pateix una derrota seriosa amb el rebuig del Parlament al decret dels lloguers

Falten gairebé tres anys perquè acabi la legislatura i cada dia hi ha més senyals que la majoria independentista que va sortir de les urnes el desembre del 2017 ja no és majoria i a més està agonitzant. Els diputats de les CUP (variables com una ploma al vent) es van passar a l’oposició, amb la qual cosa la suma de JxCat i ERC es va quedar amb 66 escons, dos menys que la majoria absoluta. Però a més els 66 semblen més una casa de bojos que una majoria més o menys seriosa.

Dimarts, JxCat va votar a la Mesa del Parlament a favor d’acceptar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que pretenia repetir la DUI de desembre del 2017 que va acabar com el rosari de l’aurora. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va dictaminar que la iniciativa no era ajustada a dret, però el vicepresident del Parlament, Josep Costa, de JxCat i molt proper a Puigdemont, va insistir en l’habitual menysteniment al CGE. Posada a votació, la posició de JxCat va ser derrotada pels vots de Cs i del PSC i l’abstenció d’ERC.

El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), ja havia advertit que la iniciativa no era acceptable i el portaveu parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, va afirmar que l’independentisme no podia viure de “gestos cap a la galeria” que no porten enlloc. Bé, porten a irritar més l’ambient, el que només beneficia els que creuen allò que si hi ha maror, peix en abundor, oblidant que el mar som tots. Inclosos els presos, la compromesa situació dels quals s’ha de gestionar amb la màxima intel·ligència.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La posició de Sabrià és coherent amb l’evolució d’ERC, no sempre rectilínia, cap al realisme. Costa mes d’entendre que persones pròximes a Artur Mas –o a David Bonvehí– segueixin presoneres a JxCat d’una actitud maximalista que els situa a prop de les CUP. JxCat s’ha convertit en una espècie de capsa de les sorpreses en què, a l’hora de la veritat, només mana Waterloo. Res a veure amb la primigènia CDC que Bonvehí diu que enyora els dies parells. El que realment passa és que JxCat té l’objectiu d’erosionar contínuament ERC. ¿Pot sobreviure així una majoria que ja no té majoria? 

A la Generalitat les coses van una mica millor perquè el vicepresident Pere Aragonès, al contrari que Josep Costa, vol governar i s’aplica el cilici de la disciplina davant les astracanades de Torra. Però el Govern tampoc funciona. La consellera de Justícia, Ester Capella (ERC), i el de Territori, Damià Calvet (JxCat), han arribat a un acord (o una cosa similar) per a un decret que limita l’augment dels lloguers. Una cosa complicada, però que respon a una demanda social clara. El que passa és que immersos en el seu complicat pacte intern no han sabut negociar amb els altres grups i aquest dimecres al Parlament el decret va ser tombat per 69 vots (tota l’oposició, inclosa les CUP) contra 64. És una greu derrota d’un Govern dividit i que no sap pactar per poder governar una miqueta. La majoria secessionista decau. Catalunya n’acusa cada dia més les conseqüències. ¿Fins quan?