L'Iran, l'escalada que no cessa

L’escalada verbal en la crisi del golf Pèrsic ha cobert una nova etapa amb l’intercanvi d’invectives entre l’Iran i els Estats Units. Encara que no és la primera vegada que dirigents del règim dels aiatol·làs utilitzen un llenguatge desmesurat, el fet que sigui el president Hassan Rouhani, tingut per moderat, el qui acusi de «retard mental» la Casa Blanca arran de les sancions imposades a diversos jerarques iranians, inclòs el líder espiritual, Ali Khamenei, confereix una rellevància especial a l’episodi. De la mateixa manera, la decisió del falcó John Bolton, conseller de Seguretat Nacional de Donald Trump, de baixar a l’arena de les frases rotundes per descriure l’Iran com «una font de bel·ligerància i agressió» resulta intranquil·litzadora i confirma que s’esvaeix la via diplomàtica, que Teheran dona per encegada.

Forma part del llibre d’estil de Trump l’objectiu nord-americà de posar de genolls l’Iran perquè s’avingui a negociar els termes d’un nou acord nuclear quan la situació econòmica de la República Islàmica sigui insostenible, però porta el conflicte a un desenllaç desastrós per a l’estabilitat de la regió, amb efectes segurs sobre l’economia mundial. Perquè malgrat que Trump no vol afrontar la reelecció condicionat per la impopularitat d’una guerra, la lògica de l’escalada porta inexorablement a una situació de volatilitat extrema en què qualsevol incident pot degenerar cap a una resolució per mètodes violents.