La clau
El dit índex de Trump
El president, diuen els qui saben als EUA, no vol la guerra a l'Iran. Com en altres assumptes, és el ximple útil que han trobat els falcons que fa anys que volen enderrocar els aiatol·làs
donald-trump
A última hora, quan els pilots ja estaven llestos, quan les ordres estaven donades, quan tothom que és algú s’havia congregat a la Situation Room, Donald Trump va exercir el seu poder sobre la mort i la vida i va aturar gairebé en l’últim sospir un atac contra objectius iranians. Després va explicar que el nombre estimat de morts, unes 150 persones, eren massa com a resposta a la destrucció d’un dron. Que heroic. Que increïble. En aquest temps ens hem guanyat el benefici de no creure ni una sola paraula de Trump.
Els crítics del president, que el crucificarien en cas que l’atac s’hagués produït, l’acusen de caòtic per haver posat en marxa la maquinària de la guerra per després aturar-la. Es confonen. Caos són totes les altres coses que passen a l’Administració Trump. Frenar in extremis l’atac és la culminació d’un somni. Tenir el poder sobre la vida i mort és just el que somiava el que fos la riota de la ‘jet’ de Nova York quan maquinava comprar-se el Despatx Oval. Tot el que ha passat en aquest al·lucinant viatge portava a aquell instant en què Trump tenia a les seves mans les vides d’unes 150 persones, i qui sap si l’inici d’una guerra. Probablement no hi havia un botó vermell que parpellejava, però segur que Trump se’l farà instal·lar. El botó. El seu serrell. Els generals. Un gran rellotge amb un compte enrere. Un llum d’emergència intermitent. Algun ‘minion’ a la seva esquena que xiuxiuegi: “Mr. President...”. I el dit índex de Trump, el Poder. ¿Qui es burla ara d’un tipus que concentra tant poder en un dit?
Trump, diuen els qui saben als EUA, no vol la guerra a l’Iran. Com en altres assumptes, és el ximple útil que han trobat els falcons que fa anys que volen enderrocar els aiatol·làs. John Bolton és l’home a tenir en compte. Curiós: com un dels impulsors de la guerra de l’Iraq és un dels responsables de la preponderància regional de l’Iran, que tant deu al desastre de Bagdad. Però hi ha ofenses que no s’obliden, com la presa d’una ambaixada. Hi ha negocis, com el del petroli, i aliats, com Aràbia Saudita i Israel, insaciables. I hi ha homes, com Bolton, amb un dit índex que no prem el botó però que sí que marca el camí. Trump avui ha triat vida. Però demà pot optar per mort. I a veure qui se’n burla.
