Anar al contingut

NÒMADES I VIATJANTS

Trump, l'irresponsable en cap

Carlos Barria

Trump, l'irresponsable en cap

Ramón Lobo

Molts analistes nord-americans dibuixen el seu president com un egòlatra immadur amb tolerància zero a la frustració, un perfil que sol ser el dels dictadors.

Donald Trump ha llançat la campanya per a la seva reelecció el 2020 a Orlando (Florida), a prop de Disneyworld. Més que una broma, sembla un símbol. I ho ha fet amb les mateixes armes que el van portar a la victòria el 2016: la mentida, l’insult, l’atac desmesurat als mitjans de comunicació que considera hostils, és a dir, tots menys Fox News. Aquesta vegada ha anat molt lluny a l’acusar de traïció el 'New York Times'. Fins i tot el conservador 'The Wall Street Journal', propietat de Rupert Murdoch –també amo de Fox News–, l’acusa d’haver traspassat una línia vermella. Resulta graciós: porta dos anys i mig traspassant totes les línies vermelles.

Molts analistes nord-americans el dibuixen com un egòlatra immadur amb tolerància zero a la frustració. Aquest sol ser el perfil dels dictadors. En el sistema polític dels EUA hi ha prou contrapesos per evitar que un president actuï (gaire) fora de la llei. Un és l’'impeachment’ (procés de destitució). Els demòcrates enacara no tenen un criteri únic sobre si l’han d’iniciar sabent que serà difícil de guanyar, o si han d’esperar.

No és que se salti les lleis, que no pot, és el to de perdonavides, un llenguatge que normalitza un comportament anòmal davant de la ciutadania. Tindrà conseqüències més enllà del seu mandat; la profunditat del mal tardarà anys a emergir perquè afecta tots els estaments de la societat. Amb Trump salten pels aires diverses normes del comportament democràtic. Amb ell s’està perdent un dels motors d’una societat lliure madura; entendre que ningú té la raó absoluta, que és possible, i aconsellable, el diàleg amb els que pensen diferent perquè és una manera d’enriquiment col·lectiu.

Homenatge i aplaudiments

Amb Trump, tot el que no sigui homenatge i aplaudiments és traïció, tota xifra que no coincideixi amb la seva és un fet alternatiu. Acomiada uns col·laboradors i en crema d’altres i els fica tots en una batedora emocional a la qual no estan acostumats. L’última a caure ha sigut la seva portaveu a la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders, que s’ha deixat gran part del seu prestigi defensant coses indefensables.

Estem davant d’un tipus que escriu al president de Twitter per denunciar que la companyia li està robant seguidors. Per a ell és l’eina de govern, des de la qual imparteix ordres, nomena i destitueix. I, sobretot, insulta. En els primers 18 dies de juny ha tuitejat 44 vegades contra els mitjans de comunicació. Dels periodistes acaba d’afirmar: “Mai els mataria, però els odio. (...) Molts són mentiders i desagradables”.

El president dels EUA no se sap la Constitució que va jurar (a Espanya en tenim exemples), o li importa un rave. Cada dia viola diverses vegades la Primera Esmena, el pilar que garanteix i defensa la llibertat religiosa, de premsa, d’associació i d’expressió als EUA.

És impropi que el cap de l’Estat declari traïdors els diaris que informen sobre els seus creixents problemes legals. És impropi que un president democràtic ataqui el fiscal especial (Robert Mueller) que el va investigar per la presumpta relació amb Rússia per perjudicar Hillary Clinton i alterar el resultat de les eleccions. És impropi escoltar un mentider compulsiu que s’ha instal·lat en una realitat paral·lela, que es burla dels més febles, siguin minusvàlids, immigrants o pobres. Els EUA es mereixen un altre president; nosaltres, també.

Ràdios ultres

Fa no gaire vaig llegir un tuit que deia –ho escric de memòria–: “Fox News ha fet als nostres pares el que ells deien que ens farien els videojocs”. Aquesta cadena ultraconservadora, a més de webs i ràdios ultres que deixen Jiménez Losantos com un perillós esquerrà, han ajudat a abonar el camp ideològic en el qual es propaguen les notícies falses. Hi ha dues diferències amb les mentides de tota la vida: són massives i s’adrecen a un públic que fa temps que es va deixar d’interessar per la veritat. Vivim en una societat cada vegada més ignorant, malgrat la hiperinformació, i espantada, que s’enfronta a una de les seves revolucions tecnològiques més grans –la robòtica– i a un dels desafiaments més importants per a la supervivència de l’espècie –el canvi climàtic. En comptes de valentia i audàcia, tenim una rastellera de populismes que es basen en la xenofòbia i en l’atac al discrepant.

Els mitjans de comunicació en democràcia, amb tots els defectes i dependències del poder econòmic que es vulgui, són essencials per fiscalitzar l’acció del Govern, per entregar als ciutadans informacions honestes i contrastades. Eliminar el missatger és el primer pas per arribar al món orwel·lià al qual ens dirigim. Encara queden armes per a la defensa, i la més important de totes es diu vot. Feu-la servir.