Anar al contingut

IDEES

L'Helvètica ha tornat

L'Helvètica ha tornat

Jordi Puntí

Amics lectors, l’Helvètica ha tornat. Em refereixo al tipus de lletra que s’utilitza en marques tan conegudes com Lufthansa i Nestlé o en la capçalera i en els titulars d’aquest diari. Dic que ha tornat i els dissenyadors gràfics poden objectar que no se n’havia anat mai, però potser aquesta sensació sigui una conseqüència del seu èxit: en publicitat s’ha utilitzat tant que ha perdut prestigi i s’ha banalitzat amb mil imitacions. I el mateix va passar amb els ordinadors personals: al principi la gent utilitzava per defecte la Times (romana) o l’Helvètica (de pal sec) per escriure-ho tot. Després, arran de l’empatx, van anar imposant-se alternatives clonades com la Verdana, l’Arial o la Calibri...

De fet, l’Helvètica ha de ser l’únic tipus de lletra a la qual li han dedicat tot un documental. El 2007, pels 50 anys del seu naixement, Gary Hustwit va realitzar tot un acte d’amor a la lletra per explicar els seus orígens i la seva influència en l’estètica escrita del segle XX. L’Helvètica és una creació de Max Miediger, encarregada per la farga Haas, a partir d’un tipus del segle XIX. En el documental surten dissenyadors que la critiquen “com un malson” quan ho has de llegir en pàgina de llibre o com “un exèrcit de lletres totes iguals”, i d’altres que la defensen dient que amb l’Helvètica pots dir “t’estimo” i pots dir “t’odio”, i les paraules arriben amb tota la potència, netes.

El retorn que jo he detectat es dona sobretot a les cobertes dels llibres, d’on semblava proscrita. Després d’uns anys en què la il·lustració i els experiments cal·ligràfics han dominat el disseny, ara veiem l’Helvètica amb tota la seva esplendor tipogràfica en les de Club Editor o per definir el títol en les d’Angle Editorial. Els més atrevits, sobretot al Regne Unit, l’han començat a utilitzar només amb majúscules, sobre una imatge, i el seu aspecte és artístic i publicitari alhora. És també el cas de l’editorial Malas Tierras, amb un títol com ‘Mi padre, el pornógrafo’, de Chris Offutt. Un veu el llibre a la taula de novetats i tot –títol, imatge, Helvètica– es confabula perquè tinguis ganes, com a mínim, de fullejar-lo.

Temes: Llibres