Efectes de la precarització laboral

Molts de nosaltres som conscients de la dificultat d’aconseguir un contracte laboral permanent (o indefinit). Aquest és un fenomen que a Espanya afecta molta gent, i no només els joves i la gent amb pocs estudis, sinó pràcticament totes les capes de població. A tall d’exemple, conec diversos metges que fa anys que firmen contractes cada tres o sis mesos, professors universitaris a temps complet que aconsegueixen la seva plaça fixa amb 40 o 50 anys o treballadors del sector de serveis que en tota la seva vida laboral mai han tingut una feina permanent.

L’impacte dels contractes temporals resulta difícil de quantificar empíricament, perquè hi ha moltes característiques implicades, tant del treballador com del tipus d’empreses, però en un estudi publicat recentment, J. I. García Pérez, Ioana Marinescu i jo mateixa estudiem l’efecte a curt i llarg termini de la liberalització dels contractes temporals. Abans els contractes temporals estaven limitats a llocs de treball que tinguessin una clara naturalesa estacional, però el 1984, el recurs als contractes temporals es va liberalitzar i van començar a utilitzar-se per a qualsevol tipus de feina. A partir d’aquella reforma, els contractes temporals han experimentat un creixement exponencial i cap de les reformes posteriors per limitar el seu ús ha tingut èxit. Així, en l’actualitat, la taxa de temporalitat –contractes temporals/contractes totals per als assalariats– supera el 25%, i més del 90% de tots els contractes nous firmats cada any són temporals.

Menys dies de treball i pèrdues salarials

En el nostre estudi comparem les cohorts de treballadors que entren en el mercat laboral abans de l’any 1984 (que tenen una probabilitat més baixa de tenir un contracte temporal) amb els quals entren després de la liberalització dels contractes temporals, que tenen una probabilitat molt més elevada de tenir un contracte temporal. A curt termini, sembla que la liberalització dels contractes temporals es tradueix en un augment de la probabilitat de trobar feina abans dels 19 anys. No obstant, a llarg termini (27 anys), s’observa que els treballadors que entren en el mercat laboral quan es liberalitzen els contractes temporals acumulen uns 10 dies menys de feina per any i unes pèrdues salarials anuals del 9,8%.

¿Són importants aquests efectes? Comparem-los amb els efectes de la crisi del 2008, que crec que tots tenim molt present. Durant aquella recessió, les pèrdues salarials van ser del 22% de mitjana, per la qual cosa els efectes dels contractes temporals representen la meitat dels efectes d’una gran recessió que va fer que la taxa d’atur passés del 8% abans del 2008 al 27% el 2013.

Podem preguntar-nos a què es deu aquest important deteriorament professional. Segons el nostre estudi, els treballadors que entren en el mercat laboral quan els contractes temporals estan liberalitzats acumulen molts més contractes temporals al llarg de la seva carrera laboral i, per tant, experimenten una menor progressió professional i reben menys augments salarials al llarg de les seves carreres. Aquests resultats coincideixen amb altres estudis que demostren que les taxes de transició dels contractes temporals a contractes permanents són molt baixes a Espanya; és a dir, costa molt passar d’un contracte temporal a un contracte permanent i molts treballadors es queden 'atrapats’ en una espiral de temporalitat amb poca progressió professional.

Efectes en altres aspectes de la vida

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquests efectes, per si sols, són molt importants, tant per als treballadors com per a l’economia en general, però són només la punta de l’iceberg. Molts de nosaltres ho hem experimentat personalment: quedar atrapat en la temporalitat afecta molts altres aspectes de la vida, com l’ansietat, la frustració, la desmotivació laboral o fins i tot les possibilitats de portar una vida independent i autònoma (des de demanar una hipoteca fins a decisions més personals, com formar una família).

Acabaré recordant que en aquests moments hi ha sobre la taula diverses propostes de reforma del mercat laboral que tenen com a objectiu principal limitar l’ús dels contractes temporals. Són propostes substancialment diferents de les anteriors i amb més possibilitats d’èxit. En vista dels clars resultats de la sobreutilització de la contractació temporal, doncs, és simplement una qüestió de voluntat política que afectaria de manera positiva diversos elements de l’economia i, segurament també de les relacions personals.