El final de l'estat d'alarma

Cent dies

El partidisme, lluny de quedar aïllat, ha circulat sense fronteres

Es llegeix en minuts
Cent dies

Després de gairebé cent dies de confinament, fases i desescalades, es posa punt i seguit a una de les etapes més convulses de la nostra història recent. Més de 28.000 morts a Espanya, divergències competencials, risc de col·lapse d’hospitals i distanciament social. Teletreball, confinament, educació ‘online’, negocis que moren, ertos i una economia que esbufega per seguir en marxa.

En poc més de tres mesos, un virus s’ha propagat a escala global i ha fet el salt del nostre organisme a les nostres butxaques i a la nostra manera de transitar pel món. Ha deixat al descobert els dèficits d’un sistema sanitari que crèiem més sòlid i que, després d’anys de retallades, s’ha enfrontat a la Covid-19 amb menys personal i material. El drama en les residències de gent gran, del qual mai es parlarà prou, imposa una reflexió profunda sobre la cura que dispensem als més vulnerables.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Vam passar de qüestionar la cancel·lació del Mobile World Congress –en aquell temps no es veien raons de salut pública– a presentar denúncies per permetre la manifestació del 8-M. Alguns han fet del biaix retrospectiu un escenari en el qual representar les seves aspiracions polítiques, conjugant amb massa facilitat el «nosaltres hauríem o haguéssim». Malgrat la cruesa de la pandèmia, el partidisme, lluny de quedar aïllat, ha circulat sense fronteres.

La formació de Pablo Casado ha carregat amb virulència contra la coalició progressista, desqualificant un president que veu com un okupa de la Moncloa que guia el país al precipici. Vox s’ha instal·lat en el ‘no’ –no anirà a l’homenatge a les víctimes– mentre que Cs ha viatjat al terreny de la utilitat fent valer els seus escons.

L’independentisme  l’ha afrontat amb la dinàmica de divisió marca de la casa. Torra ha desdenyat per tardana o ineficaç cada mesura del Govern i ERC s’ha mostrat més canviant, condicionant al final el seu suport a l’estat d’alarma a la represa d’una taula de diàleg que ha quedat descavalcada del calendari.

La gestió de la pandèmia

Et pot interesar

L’inacceptable de les crítiques descarnades, no obstant, no ha d’evitar una anàlisi raonable de la gestió de la pandèmia que ha fet l’Executiu. El Consell de Seguretat Nacional, per exemple, va minimitzar el risc de la pandèmia només una setmana abans de decretar-se l’emergència. Hi ha hagut errades, però pocs governs passaran aquest escrutini sense màcula.

Diem adeu a l’estat d’alarma i al comandament únic, així com a les reunions dominicals amb presidents autonòmics. ’Sacrifici’, ‘moral de victòria’, ‘malson’, ‘orgull’ i ‘honor’ són alguns dels conceptes utilitzats per Sánchez en el balanç dels 98 dies. Per al president, s’ha pres nota de l’anterior crisi i de les seves greus conseqüències. Espanya ha d’entendre’s amb Espanya i Europa ha de salvar Europa, va dir. Dues afirmacions que hauran d’aterrar davant d’una opinió pública que veu la política atrinxerada. Es tem una segona onada del virus tot i que no partirem de zero. ¿Haurem après del ‘xoc’? Deixem enrere dies per a l’oblit que faríem bé de recordar.