CANDIDATA A LA PRESIDÈNCIA DE L'EUROGRUP

L''aposta Calviño'

La seva designació seria un actiu per a un país amb deures per complir

2
Es llegeix en minuts
laapuesta

laapuesta

Les previsions que sobrevolen l’economia a curt termini són molt severes. Res que no sabéssim fins ara, tot i que l’última actualització de les projeccions del Fons Monetari Internacional deixa Espanya, juntament amb Itàlia, entre les més castigades per la crisi del coronavirus: una caiguda del PIB per a aquest any del 12,8%, una xifra que empitjora l’11,6% del Banc d’Espanya. Fa mesos que assimilem pronòstics de caiguda inèdits que es van agreujant amb l’evolució de la pandèmia.

Espanya i Europa s’han afanyat, no sense dificultats, a desplegar la seva artilleria contra una crisi galopant. El camí de la reconstrucció o remuntada serà costós i queda molt per arribar als nivells previs a la recessió de la covid. La mateixa presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha fugit de les «sopes de lletres» de V o UChristine Lagarde, per descriure la crisi, tot i que sí que veu la recuperació gradual, en especial per a sectors que tindran una transformació, com l’oci, l’hostaleria i el turisme.

Davant d’un repte gegantí

El repte és de dimensions gegantines. Les mesures de recolzament i les eines utilitzades per frenar les caigudes en aquesta primera fase de la pandèmia han sigut vitals, com els avals públics i l’extensió dels ertos fins al 30 de setembre. No obstant, no són poques les veus que alerten que seran clarament insuficients. Sense anar més lluny, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha anticipat ja danys estructurals en l’economia que faran més necessària que mai una agenda reformista i integral sustentada en grans acords que sobrevisquin diverses legislatures. Un altre desafiament de pes perquè aflora ràpidament la dificultat de casar els interessos d’uns i altres –baixada o pujada impostos, reforma laboral i diàleg social– en una societat que apressa solucions davant del risc d’empobriment.

Notícies relacionades

L’executiu de Pedro Sánchez coneix bé el diagnòstic i li toca salvar el pacient. Hi pot contribuir la candidatura de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño a presidir l’Eurogrup. És més que un càrrec de rellevància a Europa. Agafar ara aquest timó a Brussel·les permetria al Govern amplificar les seves demandes a l’arena comunitària i consolidar els mecanismes d’ajuda requerits per frenar la crisi de la covid, com el fons de recuperació que es continua negociant al si dels Vint-i-set. Si Europa ha de salvar Europa, en paraules de Sánchez, el club de l’Eurogrup ha de situar-se amb més força al tauler de decisió. Calviño, de trajectòria reconeguda i amb el suport d’Angela Merkel –aplaudeix el lideratge polític femení–, hauria de suavitzar la polarització nord i sud.

Si s’imposa a l’irlandès Paschal Donohoe i al luxemburguès Pierre Gramegna, el seu mandat seria un carril de doble sentit. Les receptes europees també tindrien més predicament en un Govern de coalició els socis del qual sovint mostren visions discordants. La votació serà el 9 de juliol. La designació de Calviño seria un actiu per a un país que internament té deures per complir. I no són senzills.