La batalla per Barcelona segueix oberta

La batalla de Barcelona ha estat, probablement, la més decisiva de quantes s’han lliurat en aquestes eleccions municipals a Catalunya. Estava en joc, després de la victòria d’ERC a les eleccions generals, si la primera força política de la Ciutat Comtal era una formació independentista o si bé Barcelona continuava sent, per a disgust de Quim Torra, un municipi resistent a l’onada groga –tant pels llaços com per l’avanç d’ERC– que tenyeix Catalunya. Cal recordar que el president ha arribat a afirmar durant la campanya que, davant de l’abdicació d’aquesta última com a bastió de la república, Girona havia assumit la capitalitat de Catalunya.

Es plantejava, per tant, una lluita entre els partits independentistes i els no independentistes, però principalment una pugna entre una ERC molt reforçada i amb un candidat amb pedigrí, Ernest Maragall, i una Barcelona en Comú liderada per l’alcaldessa activista Ada Colau, l’espai polític de la qual es troba en franca reculada. Despenjats de la lluita per la primera plaça, segons les enquestes, en l’àmbit constitucionalista quedaven els socialistes, malgrat l’impuls obtingut gràcies a la victòria de Pedro Sánchez en les eleccions generals, i més lluny l’experiment de Manuel Valls, que semblava no acabar d’arrencar, i el PP, que moltes enquestes situaven fora del consistori. I en el costat independentista, Junts per Catalunya, que es veia clarament superat per ERC en la pugna per l’hegemonia en aquest espai, a qui se li pronosticava una forta reculada, i la CUP, a la qual també moltes enquestes deixaven sense representació. Poques expectatives d’obtenir regidors tenien l’emergent Vox i la candidatura Barcelona és Capital, avalada per l’ANC i encapçalada per Jordi Graupera.

Notícies relacionades

Maragall guanya Colau a Barcelona per tot just 5.000 vots i empaten a 10 regidors

Ernest Maragall: Cuiner abans que frare

Els resultats s’han ajustat bastant a l’esperat. I encara que inicialment semblava que el PSC podia disputar la primera plaça, finalment la disputa ha quedat reduïda a cosa de dos, Maragall i Colau, i s’ha acabat imposant el candidat republicà per un escàs marge de vots. Ha guanyat ERC per primera vegada a Barcelona, però no ha guanyat l’independentisme atès que Junts per Catalunya ha experimentat un fort replegament i ni Joaquim Forn, el candidat pres, ni Carles Puigdemont semblen haver assortit massa efecte i perquè ni la CUP ni la candidatura de Graupera han aconseguit entrar a l’ajuntament. Les candidatures constitucionalistes s’han imposat amb claredat, amb un notable avenç dels socialistes, una feble millora de Ciutadans de la mà de Valls i una lleu reculada dels comuns, que li han suposat perdre la primera plaça, i també del PP, però aquesta ha estat una reculada que ha sabut a victòria. 

Les eleccions han descobert les cartes però la batalla de Barcelona continua oberta. ERC ha quedat en primera posició, però no és clar que pugui governar.  Està lluny de la majoria i d’entrada només pot comptar amb el suport de Junts per Catalunya. Aritmèticament, hi ha possibilitat d’altres majories que permetin a Ada Colau mantenir l’alcaldia.