Les rondes, la muralla del segle XXI

Barcelona va creant i fent caure muralles des de fa segles. La medieval va acabar caient en ple segle XIX per donar pas a l’Eixample, que va servir per interconnectar poblacions limítrofes. La nostra muralla actual són les rondes, antigament alliberadores del trànsit interior, però avui veritable frontera que trenca barris, ens separa d’altres municipis, contamina i es col·lapsa.

Notícies relacionades

La cobertura de la Ronda de Dalt encara la recta final

La cobertura de la Ronda de Dalt deixarà un nou passeig enjardinat a Vall d'Hebron

Pocs ciutadans coneixen Barcelona Regional, però ha sigut l’agència pública de projectes, creada després dels Jocs Olímpics per Maragall i Acebillo, que durant els últims 25 anys ha regit l’urbanisme comtal. Per celebrar el seu aniversari, a més d’una mirada històrica, han volgut projectar una mirada endavant. Van convocar un 'hackatón' –de 'hackers’ i marató- per “descobrir” les rondes. Cinc-cents universitaris van posar les seves neurones a elucubrar solucions per transformar i dissoldre aquesta autovia. Requisit necessari per connectar-se orgànicament amb la conurbació metropolitana. Assumpte pendent, sempre reivindicat per tots els polítics, però que mai acaba d’arrelar. I allò que Pujol no va voler, ja no pot continuar sent l’excusa.

Josep Bohigas és l’actual director de Barcelona Regional i sota el seu mandat s’ha treballat l’Agenda Besòs, el Pla del Litoral, els Barris de Muntanya i l’elaboració del PEUAT. Una altra fita significativa ha sigut la participació en la creació del’Observatori Metropolità de la Vivenda, el gran tema candent, per fi obert en aquesta última legislatura municipal i que ha de determinar la següent. També serà el moment oportú de treure’s aquest cinturó, desfent fronteres, agrupant els cinc municipis que recorren els 37 quilòmetres de les rondes.  Convédomesticar-les en benefici de veïns i usuaris, impossible tapar-les, millor apaivagar-les i convertir-les en carrer major de la metròpolis. Serà fàcil si es vol, “comprobé que las murallas se quiebran con suspiros y que hay puertas al mar que se abren con palabras”, Rafael Alberti dixit. Sospirs, paraules i acció.