Anar al contingut

Fumar al teatre

Simulació o no simulació, tonteria de qüestió

Simulació o no simulació, tonteria de qüestió

Imma Sust

L'Uruguai prohibeix la simulació de l'acció de fumar a les obres de teatre, que és com prohibir el teatre per si mateix. ¿Què serà el pròxim? ¿Prohibir la simulació de beure, drogar-se o assassinar?

Així que anem complint anys i ens fem grans, els que hem crescut veient cine i teatre, com és el meu cas, cada dia ens costa més que alguna cosa ens emocioni. Els records més forts els trobo viatjant al passat. Primer als Lluïsos de Gracia, on la meva mare ens portava cada dissabte a veure musicals infantils i després al cine. Vas creixent i aquella emoció quan veus per primera vegada Indiana Jones, sembla que no es torna a repetir. Tot és còpia de tot i tot ho has vist ja mil milions de vegades. No sento el mateix amb el teatre. El teatre, tot i que no m’agradi gens l’obra, gairebé sempre m’emociona. Els actors estan vius i el que passa aquell dia i en aquell moment i lloc es quedarà amb tu per sempre. És màgic. No hi ha vídeos, ni fotos. Només queda el teu record.

M’agrada molt anar al teatre sense saber gaire bé què m'explicaran. La sorpresa que pot passar qualsevol cosa m’encanta. Després hi ha espais meravellosos com el teatre Grec de Montjuïc o la petita Sala Flyhard, on tot el que fan sempre m’agrada, perquè l’espai és tan especial que és impossible sortir-ne desil·lusionat. M’expliques històries que em poden fer riure, plorar o espantar. No hi ha lleis. ¡Això si no vius a l’Uruguai! Fa uns dies, s’ha anunciat que en aquell país que es prohibeix la simulació de l’acció de fumar a les obres de teatre. Prohibir la simulació és com prohibir la interpretació, és com prohibir el teatre per si mateix. No té sentit. En la simulació es basa tot. ¿Què serà el pròxim? ¿Prohibir la simulació de beure, drogar-se o assassinar?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Em passen pel cap obres i directors de teatre que han simulat accions més fortes que el simple acte de fumar. La pederàstia a 'Hamelin', la violació i la tortura en 'Incendios’, l’alcoholisme a '¿Qui té por de Virginia Wolf?', el BDSM a 'Testament', La Fura dels Baus, Calixto Bieito, Shakespeare o Josep Maria Pou enamorant-se d’una cabra. Em fa por que a algun polític espanyol li sembli bé aquesta mesura i la vulgui aplicar. Idees més tontes s’han copiat.