Anar al contingut

Geometria variable

Una Junta Electoral massa polèmica

Una Junta Electoral massa polèmica

Joan Tapia

Els errors són deguts en gran part a una excessiva anormalitat de la situació política

La Junta Electoral, un organisme administratiu format per magistrats i catedràtics de Dret té com a missió vetllar perquè es respectin les normes de la llei electoral. Fins a la campanya d’aquest any les seves decisions havien aixecat poca polèmica. Ara, al contrari, han generat escàndol i controvèrsia. ¿Deu ser que la llei electoral és obsoleta i necessita una posada al dia? Potser en part, perquè la prohibició de publicar sondejos l’última setmana sembla una autèntica antigalla.

¿Deu ser que l’actual Junta ha comès errors greus? Sembla clar en el cas d’aquest dimarts en què la Junta Electoral Central (JEC) va denegar el permís, atorgat abans per la Junta Provincial de Barcelona, perquè Oriol Junqueras participés en el debat electoral de TV-3. L’argument que un debat a les 10 de la nit “podria alterar greument” la vida de la presó perquè a aquella hora els reclusos han d’estar a les cel·les i, a més, no hi ha personal disponible a la sala de connexions, sona a rigidesa funcionarial de la pitjor mena. I fins i tot a cacicada. ¿El dret dels ciutadans de Catalunya a un debat plural pot dependre dels horaris de la presó de Soto del Real? S’ha d’anotar –podria indicar inclinació política– que tant el PP com Cs havien recorregut l’autorització a Junqueras.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Altres decisions –tant o més greus– són encara més difícils d’explicar. ¿És lògic prohibir la presència en el debat d’una televisió privada d’un partit -Vox- que ha tingut l’11% dels vots i 24 escons? ¿És racional impedir que Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsati siguin candidats europeus perquè no estan inscrits en el registre d’electors no residents i violar així el seu dret a ser elegits, un dret polític bàsic? Per sort, tant el Suprem com el Constitucional han acabat tombant aquesta decisió. Però la prohibició segueix per a Sami Nair, un notable sociòleg i ciutadà francès, perquè no resideix a Espanya quan les eleccions són per al Parlament Europeu. Potser és legal, però sembla estrambòtic. ¿Era assenyat prohibir a l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, estar en debats de TV perquè el seu partit, Más Madrid, no existia el 2015? Era tan irracional que la Junta ha hagut de fer marxa enrere, tot i que l’ha mantingut per a Iñigo Errejón.

És evident que la JEC, incitada per alguns partits, ha estat desafortunada. Però potser la culpa no sigui només seva, sinó que la democràcia espanyola –que funciona– viu una etapa de gran tensió. No és normal que dos dels caps de llista a les europees –en primera i tercera posició segons les enquestes– siguin a la presó de Soto del Real o a l’exili. I tampoc és normal que aquests candidats siguin desqualificats, fins i tot abans de sentència, com si fossin contumaços colpistes pitjors que Tejero. Si seguim en l’anormalitat, la Junta Electoral no podrà actuar com caldria i la democràcia es degradarà. I això sense menyscapte que bona part de la culpa sigui dels que van violar l’ordre constitucional.