Rubalcaba, al servei del país

Diu l’aforisme que les fidelitats d’un polític s’haurien de classificar en aquest ordre: país, partit i ell mateix. Alfredo Pérez Rubalcabaseria un exemple de polític que va ser fidel a aquesta màxima. Encarnació del que es considera unhome d’Estat al servei del país, durant dues dècades Rubalcaba va encadenar ministeris (Educació, Presidència, Interior, Defensa) i la vicepresidència del Govern, es va faixar en els debats (i lluites) interns del PSOE i va assumir el lideratge del partit en un moment, el més cru de la crisi econòmica, en què el projecte socialista estava condemnat a rebre una dura clatellada en les urnes. Les paraules amb què la Zarzuela el va acomiadar a les xarxes socials (“El recordarem i li agrairem sempre la seva permanent i profunda visió institucional i el seu alt sentit de l’Estat en la seva vida política de servei a Espanya”) resumeixen la trajectòria d’un polític que ahir homenatjaven fins i tot alguns que des de la dreta el van convertir en objecte de desqualificacions.

Si s’hagués de triar només un dels serveis al país de Rubalcaba, sens dubte s’hauria de parlar de la sevacontribució decisiva a la desaparició de la banda terrorista ETA. En un context polític incendiari, i sense cap col·laboració per part de l’oposició, Rubalcaba va pilotar un procés polític molt delicat subjecte a enormes pressions. Si avui Espanya és un país lliure de la xacra terrorista etarra és en una mesura molt important gràcies a la seva tasca. De la mateixa manera, Rubalcaba es va encarregar de traçar elpla de l’abdicació de Joan Carles I, un procés inèdit en la història moderna espanyola que es va saldar amb molt bona nota.

Sol passar que en el moment de la mort es deixen de banda les diferències per enaltir les grans virtuts dels polítics. Ni en el seu propi partit ni en l’arena política Rubalcaba va evitar el cos a cos amb els adversaris. No sempre va apostar a cavall guanyador, tot i que, per exemple, ambJosé Luis Rodríguez Zapaterova saber sobreposar-se a la competició interna per treballar amb ell en el seu Govern malgrat que no el va recolzar en el 35è congrés. Un exemple del seusentit de la responsabilitat, una virtut que tristament no abunda en el panorama polític actual. Al recordar Rubalcaba en l’hora de la seva mort, resulta inevitable lamentar que hi hagi tan pocs polítics de la seva estirp en moments tan convulsos com els actuals.