Editorial
Protegir el servidor públic
Una charla de Mossos a sanitarios /
Les agressions als treballadors de serveis públics universals, que treballen en primera línia amb tota mena de col·lectius sense discriminació, han augmentat de manera sostinguda els últims anys. En el conjunt d’Espanya, segons l’Organització Mèdica Col·legial, les agressions a personal mèdic van augmentar un 84,8% del 2010 al 2024. A Catalunya van ser 2.717 les agressions el 2024, set de diàries, el 10,5% de les quals físiques; la resta verbals, amb diferents graus de desconsideració, agressió verbal o amenaça no menys greu ni penosa per als que treballen al servei del públic. Però altres col·lectius professionals, com els docents, també assenyalen un augment similar de la crispació i l’agressivitat, que de vegades va a més, en la relació amb les famílies, i els mateixos alumnes. Les causes poden ser variades, des de l’increment de la incidència de malalties mentals, la pressió per obtenir prescripcions a les quals porta la dependència de fàrmacs com analgèsics o ansiolítics o fins i tot, en un sentit més ampli, l’erosió del concepte d’autoritat (no només disciplinària; cada vegada més adults es creuen prou informats a través de les vies més variades i exòtiques per qüestionar els criteris pedagògics o mèdics dels professionals i exigir que els seus siguin assumits per docents o personal sanitari).
El problema ve de lluny. El 2015 se li va intentar donar resposta a través del Codi Penal, que va reconèixer els professionals de la sanitat i l’educació com a autoritat pública, cosa que agreujava les agressions que poguessin rebre per part dels ciutadans. Com sol passar quan s’intenta corregir la realitat a través del Codi Penal, els resultats queden molt lluny de les expectatives dels seus promotors. Una ínfima part de les agressions es denuncien, les que ho són acaben en la via lenta del procediment judicial i el seu resultat sol ser una petició d’excuses per part del responsable.
Més efectiva, reconeix ara el Departament de Salut de la Generalitat, ha sigut la via administrativa que van assajar diverses comunitats autònomes com Galícia, Navarra, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. És necessària una reforma legislativa per poder multar de manera àgil els responsable d’actes de violència lleu, greu o molt greu. L’experiència assenyala que les sancions (entre 300 i 30.000 euros per a les lleus, fins a 600.000 euros per a les més greus) allà on s’han aplicat sí que han actuat com a fre.
De moment, Catalunya s’havia mogut en la fase del diagnòstic, després de la creació de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya el 2022. Conèixer les dimensions del problema és el primer pas, i refinar aquest coneixement és el que ara es pretén fer des de Salut, detectant els perfils d’usuaris més agressius, els professionals que es troben en situació de més risc, els CAP o hospitals amb problemàtiques més accentuades. Però han de seguir d’altres, des de millorar els protocols de protecció i resposta a crisis que no deixin els afectats indefensos fins a la reforma legislativa necessària per obrir aquestes noves vies de procediment sancionador. Una tramitació que (com amb altres tantes qüestions d’interès general) no hauria de quedar entrampada per motius de vol curt quan arribi al Parlament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
