Anar al contingut

Editorial

Preocupació pels 'menes'

La delinqüència és la indesitjable conseqüència d'una situació d'inassistència que nombroses associacions fa molt que denuncien.

Preocupació pels 'menes'

ALBERT BERTRAN

Robatoris, ocupacions i agressions són algunes de les activitats delictives en què estan implicats alguns menors estrangers no acompanyats. Els joves conflictius representen un petit percentatge d’aquest col·lectiu, però n’hi ha prou amb uns quants per entelar l’esforç de tants. La societat té el deure de protegir els menors que busquen refugi al nostre país, però la defensa dels seus drets ha de ser compatible amb la protecció del conjunt de la ciutadania.

Policies i jutges ja miren amb preocupació l’increment de delictes protagonitzats per alguns d’aquests menors i la seva presència creixent en centres per a delinqüents juvenils. Els menors conflictius són aquells que no s’han adaptat als centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Es pot recordar que els recursos dedicats a la seva acollida han sigut i són clarament deficients. La DGAIA no ha pogut atendre els joves amb la celeritat necessària ni la qualitat adequada. En qualsevol cas, els centres d’acolliment no són presons i les possibilitats de controlar la fugida dels menors són limitades. Al carrer, són tan perillosos com vulnerables. Estan sols, sense cap familiar que els controli ni els cuidi, sense recursos econòmics ni una mínima infraestructura que els aculli. La droga, la delinqüència i la prostitució acaben convertint-se en les seves úniques sortides.

La delinqüència és la indesitjable conseqüència d’una situació d’inassistència que nombroses associacions fa molt que denuncien. La falta d’implicació i de coordinació de les administracions ha anat retardant un pla integral d’acollida, capaç d’actuar tant en moments d’emergència com de forma continuada. El tema és complex. Es necessiten recursos i valor per abordar-ho. Els bons propòsits no resoldran el problema, però entre l’estigmatització i la inseguretat ha de traçar-se un camí. Les solucions fàcils no existeixen. Aquells que clamen per les devolucions han de saber que la llei les dificulta en extrem. Però això no justifica la inacció. Si no s’actua, el problema creixerà i es ramificarà. Com més violència, més serà el rebuig social, aliment per a la xenofòbia. La desprotecció que pateixen els ‘menes’ no l’han de patir els veïns, s’ha de preservar la seguretat apuntalant la convivència.