04 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

La immigració a la campanya electoral

ADRIAN RUIZ DE HIERRO

La immigració a la campanya electoral

Guillem López Casasnovas

L'arribada de forans altera les preferències dels votants sobre les polítiques de distribució

Assenyalen Alesina i altres en un text de recent publicació a ‘National Bureau for Economic Research’ com la immigració a Europa està marcant les polítiques socials i, en concret, les actituds dels votants preferentment natius, sobre la igualtat social i la redistribució. De fet, l’estudi conclou que les polítiques tradicionalment generoses i inclusives dels països europeus s’enfronten avui al dilema de comprovar com els locals que afavoreixen la redistribució per a ells mateixos s’hi oposen, no obstant, per als immigrants nouvinguts. Les estimacions mostren que a les regions receptores d’una proporció d’immigrants més gran els autòctons mostren una preferència menor per a la redistribució, fins i tot després de controlar per molts altres factors que poden afectar aquestes preferències. Naturalment, l’efecte és molt més fort per als nadius que se situen a la dreta o en el centre de l’espectre polític i per als països receptors que tenen un Estat de benestar més generós (per exemple, països del nord d’Europa o França), i més feble en països amb polítiques redistributives menys generoses.

Això permet discutir si funciona la hipòtesi del ‘welfare magnet’, és a dir, la possibilitat que els immigrants es desplacin a llocs on puguin obtenir més beneficis socials. En un treball anterior de P. Garcia i jo mateix a ‘Moneda i Crèdit’ (vol. 196, 1992) contrastàvem empíricament aquesta hipòtesi, i qui subscriu ho va desenvolupar en el pròleg de la traducció catalana del llibre de G. Borjas ‘Les portes del cel’ (Proa, 2008). I és que sovint els immigrants valoren que molts beneficis socials a països més redistributius queden lligats a condicions de legalitat i treball formal, que es reflecteixen també en el pagament de cotitzacions i impostos. També estan lligats al fet que part del recolzament social que busca el nouvingut el troba preferentment a la xarxa dels seus conciutadans migrats.

Els autors esmentats remarquen, en tot cas, que els autòctons són més contraris a la redistribució quan, a igual nombre total d’immigrants a les seves regions, la proporció d’immigrants no europeus és més gran. Això suggereix que l’actitud cultural dels veïns dels nadius suposa la ‘distància’ cultural, lingüística, religiosa o ètnica dels immigrants del país receptor.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Algunes de les implicacions polítiques de les conclusions són que els partits d’esquerra tindran més dificultats per atreure els votants quan proposin polítiques que alhora siguin obertes a la immigració i fortament redistributives. La seva base electoral més dura estarà d’acord amb aquestes polítiques, però tindran dificultats per atreure votants moderats de centre. ¿Els sona el punt, als podemistes en particular? En coherència també hauríem de veure nous partits proposant polítiques de redistribució per als autòctons i polítiques de tancament de fronteres contra la immigració. ¿Recorden allò de ‘només per als espanyols’? Finalment, segons l’estudi, els partits menys favorables a la redistribució poden utilitzar la immigració com una eina per promoure polítiques de benestar menys generoses, utilitzant l’antipatia dels votants cap als immigrants. ¿Han detectat alguna cosa d’aquest tema en els manifestos dels partits de centre? Al cap i a la fi, tots ells compten amb un elevat grau de desinformació, negativa sobre el paper dels immigrants, i per això els contraris a la immigració tenen un incentiu per mantenir i exagerar aquesta desinformació. I els mitjans al seu servei hi ajuden bastant. ¿Els recorda això a res del que estan veient en campanya electoral?