Anar al contingut

El debat sobre els fluxos migratoris

La migració com a excusa

La migració com a excusa

Ruth Ferrero

Utilitzant bé les eines jurídiques i de drets que ja té Europa serà molt més senzill desmuntar els discursos excloents i xenòfobs

Un dels karmes que sentim, de manera reiterada, d’un cap a l’altre del continent europeu, és el que diu que a les pròximes eleccions europees s’agitarà la migració com a bandera per atreure un nombre de vots més elevat. Efectivament, cada vegada de manera més recurrent el discurs sostingut sobre l’amenaça que representen els fluxos migratoris de tota índole per a les nostres societats s’ha convertit en una falca que els partits tradicionals no són capaços de contenir. Potser perquè no en saben, potser perquè no volen.

Hi ha una creixent presència institucional de forces polítiques que representen nacionalismes excloents  i que associen les arribades de les persones migrants a una amenaça de la identitat nacional construïda sobre un suposat etnos pur. Davant d’aquest discurs lineal i simple les forces polítiques, a esquerra i dreta de l’espectre polític, no han sabut (no han volgut) respondre i com articular un marc explicatiu sobre els beneficis que la mobilitat humana porta a totes les societats. Bé a través d’arguments pragmàtics i utilitaris, bé a través de la defensa dels drets humans mitjançant l’aplicació de l’Estat de dret.

Discursos de caire racista

Europa, el cert és que hi ha un problema demogràfic de pes. Un factor que cada vegada preocupa les societats del sud i de l’est és el de la sortida dels seus professionals joves més qualificats, mentre perden capacitat d’atracció d’altres treballadors, sigui per les traves legals , per discursos polítics de caire racista que fan inviable la incorporació de treballadors al teixit econòmic. Del reemplaçament o retorn d’aquests treballadors dependrà en gran manera que països com la República Txeca, Hongria i Polònia puguin mantenir unes economies sanejades.

No obstant, malgrat aquestes evidències, el soroll de fons continua vinculant la migració al control de fronteres. Com si no hagués quedat demostrat que s’ha arribat al límit de l’eficàcia en aquest àmbit. La irregularitat migratòria vinculada a la seguretat és un binomi que s’ha imposat en l’opinió pública. Però en lloc de reclamar una bona gestió de la irregularitat a les nostres autoritats, demanem una cosa impossible en un món globalitzat, el final de la mobilitat humana.

Governant millor es podrà convèncer els ciutadans d’Europa que la migració no només no és una amenaça, sinó que és una oportunitat de millora per a tothom

Experts, funcionaris públics nacionals i europeus estan d’acord que la millor manera de gestionar els fluxos migratoris no és el tancament fronterer, sinó l’obertura de vies legals d’accés als mercats de treball, tal com va quedar posat sobre la taula a l’Agenda Europea de Migració (2015). En aquesta proposta de la Comissió, juntament amb el control de les fronteres i la gestió de l’asil, hi apareixia com a punt clau i complementari de l’anterior la necessitat d’obrir vies legals en els mercats de treball europeus. Els estats membres  només es van centrar en les polítiques relacionades amb el control i la seguretat fronterera, donant la raó a les forces polítiques que apel·len al discurs de la por i de la inseguretat davant la migració i, per tant, utilitzant els marcs discursius posats a la seva disposició pels actors més radicals.

L’única finestra d’esperança es va obrir quan el Govern de Pedro Sánchez va voler trencar amb aquesta tendència en la Unió Europea (UE) i va acceptar la recepció de l’‘Aquarius’ a territori espanyol. Lamentablement, aquest cop de timó simbòlic es va quedar en això, en el simbòlic. No hi ha hagut més fets, discursos o polítiques que hagin fet alimentar qualsevol esperança de construir una Europa dels drets en lloc d’una Europa fortalesa. Davant dels que apel·len a una UE com un oasi de drets, no tenim més remei que respondre, sí, però limitats i no universals. Davant dels que parlen d’una Europa sense fronteres, responem, sí, però només per a alguns.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La por de la migració ha de deixar de ser una excusa per no fer res o pitjor, per generar un sentiment d’inseguretat en les nostres societats. Potser seria necessari construir des de premisses diferents, com la inevitabilitat de la migració en un món globalitzat i la necessitat de governar-la de la millor manera possible. O des del garantisme jurídic i l’exigibilitat del compliment de l’Estat de dret. Siguem constitucionalistes i europeistes. No és necessari modificar o crear eines noves, simplement utilitzem les existents de manera adequada. D’aquesta manera serà molt més senzill desmuntar els discursos excloents i xenòfobs i convèncer els nostres conciutadans que la migració, no només no és una amenaça, sinó que és una oportunitat de millora per a tothom.