Generositat

Marta Pascal, Carles Campuzano Comencen a sentir-se les veusd’un nacionalisme que mira cap al centre, que no renuncia a la independència, però que es nega a jugar a la ruleta russa. Encara són pocs i mesurats, i saben que només s’imposaran si els resultats electorals acaben d’enfonsar les restes del naufragi. Necessiten la materialització del fracàs de la via Puigdemont. Són pocs els que parlen, però són molts els que anhelen la serenitat. Sens dubte, el món empresarial i econòmic, també aquells que defensen projectes socials i culturals que han quedats encallats per la marea histèrica i estèril del procés. ¿Algú més? Qualsevol polític responsable. Els que entenen el joc polític des d’una lògica confrontació, però no des de l’atac visceral. Els que posen el focus en les polítiques socials i l’autogovern. Els que es van esgargamellar advertint que anàvem directament a l’abisme.

La realitat no pot combatre contra els contes de fades La poètica s’inflama i la prosa es calla. Són molts els interessats a retornar a la política d’idees i projectes. Si la serenitat s’imposa, també serà gràcies a la generositat d’aquells que van ser humiliats per un nacionalisme que va emprendre un viatge a Ítaca sense bots salvavides. A favor de la convivència seria bo que les veus que ara criden per la moderació reconeguin la lleialtat democràtica d’aquells que posen el bé comú per sobre del rancor.