El (sense) sentit (cada vegada més) comú

Una nova aliança política es referma a Europa. Es troben a Milà líders europeus d’ultradreta amb l’objectiu de guanyar força en les pròximes eleccions europees. Apel·len al “sentit comú” dels ciutadans per aixecar el seu ascens, donant a entendre que el racional és fer un gir i retrocedir en matèria de drets fonamentals, polítics, civils, en igualtat i diversos principis més que són pilars en les societats democràtiques.

I ho diuen amb total tranquil·litat com si no ho fessin sobre la terra que fa poc més de 70 anys va veure l’horror del totalitarisme. Recolzar polítiques d’ultradreta és una posició inhumana, egoista i cruel en qualsevol lloc del món. Fer-ho a l’Europa que va viure el nazisme i el feixisme és un insult a tots i a la memòria sobre la que ens hem construït.

Salvini (Itàlia), Meuthen (Alemanya), Kotro (Finlàndia) i Vistisen (Dinamarca) es reuneixen a Milà per posar en marxa la seva aliança electoral. Quatre homes, blancs i –suposem, donats els seus discursos– heterosexuals. Representen minories dins de la població europea, però ¡oh, sí!, minories amb poder. I aquí està la clau del seu discurs, en la por de perdre aquest poder i de compartir-lo amb altres col·lectius. La por d’haver de canviar, adaptar-se, renovar-se. La por que els privilegis que una vegada van tenir –tenen– desapareguin com a tals i hi hagin d’accedir a través de l’esforç, de la lliure competició amb els altres.

No ens equivoquem: el ventall polític va de dreta a esquerra o viceversa. Hi ha posicions radicals, com l’extrema esquerra, que no pretén eliminar ni violar els drets fonamentals de ningú i, finalment, està l’extrema dreta, fora de l’arc democràtic i que persegueix la limitació d’aquests drets fonamentals en funció del col·lectiu al qual es pertany. Pretén decidir el grau de drets i garanties a què es té accés segons les etiquetes que posin a cadascú.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Dona, gai, immigrant, roig, discapacitat, atea. Sí, també hi ha persones d’aquests col·lectius que recolzen la ultradreta. Ningú ha dit que els seus líders siguin tontos o no sàpiguen convèncer. Però el seu discurs i estratègia es basa a encasellar les persones en grups i concedir-los o treure’ls drets en funció d’això. Drets bàsics i fonamentals, línies vermelles que crèiem superades i arraconades i que, de sobte, tenim de nou al davant.

Per a la Unió Europea el conflicte és profund: ¿què preval, la llibertat d’opinió, la pluralitat, l’accés a la representació política, o al contrari posem límits i deixem fora de l’arc parlamentari aquestes opcions? No tinc una resposta. És un debat complex que hem de fer entre tots. Ara bé, mentrestant, a la ultradreta se la combat rebatent els seus arguments, no donant-li altaveu i no acceptant la seva agenda, el seu vocabulari, el seu discurs. Ni un espai públic per als qui defensen posicions discriminatòries, totalitàries i retrògrades. Ni un pas enrere.