Símbols partidistes a les institucions de tots

A instàncies de Ciutadans, com ja ha passat en altres ocasions, la Junta Electoral Central (JEC) ha exigit al president Torra la retirada dels llaços grocs i de les estelades dels edificis que depenen de la Generalitat per considerar que aquests símbols comprometen la neutralitat institucional exigible en una campanya electoral. Afirma que els llaços s’utilitzen per recordar els dirigents independentistes en presó preventiva i que poden ser utilitzats per les formacions polítiques com a propaganda electoral. El Govern de la Generalitat ha estimat oportú recórrer aquesta decisió sense que això impliqui paralitzar la decisió i ha anunciat una resposta contundent que finalment ha sigut desafiar la JEC. S’arrisca a ser multat i en última instància, com ja li va passar a l’alcaldessa de Berga que es va negar a despenjar les estelades de l’ajuntament en les eleccions autonòmiques i generals de 2015, podria arribar a ser inhabilitat.

El Govern s’ha pres la decisió de l’autoritat electoral com una ofensa perquè assumeix que la defensa dels presos transcendeix les fronteres partidistes a l’afectar el nucli de drets bàsics en democràcia i perquè considera que la prohibició d’exhibir aquesta simbologia suposa un atac a la llibertat d’expressió. Així ho ha denunciat en una desafortunada analogia la consellera de presidència Elsa Artadi en una desafortunada analogia la consellera de presidència Elsa Artadiutilitzant una frase d’Anna Frank. Però els dos arguments presenten problemes. D’una banda, no és cert que la defensa dels presos sigui una qüestió transversal: a Catalunya hi ha molta gent que considera que la seva situació és injusta, però també hi ha molts ciutadans que creuen que no ho és perquè estan sent jutjats per uns delictes d’extrema gravetat.  D’altra banda perquè no es pot considerar un atac a la llibertat d’expressió perquè els titulars dels drets són els individus i no les institucions.

Notícies relacionades

El Govern mantindrà la pancarta amb el llaç groc a Palau malgrat el veto

La ministra de Justícia: "Els llaços grocs es trauran i desapareixeran si Torra no compleix"

I les institucions són patrimoni de tots i no només dels partits que les governen. Una obvietat en el marc d’una democràcia pluralista que massa sovint es perd de vista per culpa dels interessos partidistes i per la voluntat de patrimonialització. No es tracta doncs d’un problema de col·lisió de drets sinó d’un intent d’utilitzar les institucions en benefici propi que condiciona el dret de tots els ciutadans a unes institucions neutrals.

En aquest sentit fa bé la Junta Electoral, en absència de regulació específica, quan exigeix la retirada de llaços i d’estelades dels edificis públics durant la campanya electoral. No en va, les seves principals funcions són vetllar per la transparència i l’objectivitat del procés electoral i garantir-ne el principi d’igualtat. De la mateixa manera que es consideraria contrària al principi d’igualtat que les façanes de conselleries lluïssin propaganda electoral no ha d’estranyar que s’exigeixi la retirada d’una simbologia no només de part sinó directament relacionada amb alguns dels candidats. Un requisit bàsic per considerar que un procés és democràtic és precisament que en campanya les institucions actuïn amb total neutralitat perquè és la millor manera de garantir un debat plural i en igualtat de condicions. Això si que va de democràcia. I no només en període electoral.