Anar al contingut

PRESENTA UN ESCRIT

El Govern mantindrà la pancarta amb el llaç groc a Palau malgrat el veto

Torra al·lega en el seu escrit «la dificultat legal» de complir l'ordre de la JEC

Apel·la a la llibertat d'expressió, afirma que l'estelada no és un símbol partidista i recorda que el Parlament va rebutjar prohibir els llaços

Fidel Masreal

El Govern mantindrà la pancarta amb el llaç groc a Palau malgrat el veto

ELISENDA PONS

El Govern de la Generalitat ha emès una nota en què afirma que es mantindrà la pancarta en favor dels presos independentistes i “exiliats” juntament amb el símbol del llaç groc. El president Quim Torra ha presentat un escrit a la Junta Electoral Central (JEC) contra la decisió d’aquest organisme de dilluns passat que l’obliga a retirar els símbols sobiranistes, en concret, els llaços grocs i les estelades, de tots els edificis públics, de cara a la campanya de les eleccions generals del 28-A.

En el recurs, Torra apel·la a la llibertat d’expressió i a la “dificultat legal” de complir el requeriment. Afirma que l’estelada no és un símbol partidista, sinó que representa “un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica” perquè així ho va determinar la comissió d’assumptes institucionals del Parlament en una resolució del 2014, i recorda que també el Parlament va votar en contra de la supressió dels llaços grocs el juny passat per 88 vots a favor i 40 en contra. Sosté que retirar els llaços donaria la raó als partits “que han atacat” aquesta simbologia i s’incorreria, llavors sí, en una “absència d’imparcialitat”.

Quant a la “dificultat legal” d’obeir l’ordre, al·lega Torra en el seu escrit que hi ha molts edificis públics a tot Catalunya que no són propietat de la institució o que no són gestionats directament per la Generalitat. I apel·la a la “llibertat d’expressió” com a dret fonamental que gaudeixen els funcionaris públics i tot el personal al servei de l’administració, sense perjudici del que indica l’estatut dels empleats públics sobre la “imparcialitat” i el “bé comú” que ha de guiar la seva actuació. Per tot això, Torra demana que es reconsideri la decisió de la Junta Electoral Central, però manté les pancartes, i en especial la que penja del Palau de la Generalitat. Sobre això, fonts del Govern apunten que hi havia solucions imaginatives per respondre a la LEC sense desobeir-la, com mantenir la pancarta en favor dels "presos polítics i exiliats" però sense el llaç groc.

Astrid Barrio

Professora de Ciència Política (UV)

Desobediència, querella o nou requeriment

A part de la sanció econòmica per incompliment, d’entre 300 i 3.000 euros, fonts jurídiques van explicar a aquest diari que la JEC té capacitat coercitiva indirecta, és a dir, que en cas d’incompliment dels seus acords poden deduir testimoni perquè s’investigui si Torra ha incorregut en un delicte de desobediència. En el cas del president, això correspondria al TSJC, al ser aforat. També hi ha la possibilitat que es traslladi a la fiscalia, perquè presenti la corresponent querella davant del TSJC. No és descartable que la JEC faci un segon requeriment a Torra abans de recórrer als tribunals, informa Ángeles Vázquez.

Fonts governamentals van confirmar que ha de ser la JEC la que ha d’actuar, i no l’Executiu, ja que és l’òrgan regulador de les eleccions qui ha pres la mesura per garantir la neutralitat de la campanya que Torra rebutja complir, informa Iolanda Mármol.

L’evolució del discurs

La posició del Govern català en relació amb aquest conflicte ha anat evolucionant. Dimarts de la setmana passada, després de la reunió del Govern, la portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi, sostenia en roda de premsa que “en absolut” es plantejava retirar la simbologia. A la seu de diversos departaments de la Generalitat hi pengen llaços grocs i símbols en defensa dels presos indepedentistes, i al balcó del Palau de la Generalitat hi penja des de fa setmanes una pancarta amb el llaç, llaç que per cert també és present al balcó de l’Ajuntament de Barcelona, al costat d’una pancarta en favor de l’oenagé Open Arms de recolzament als refugiats.

Després de la primera resposta d’Artadi, i a preguntes de Ciutadans en la sessió de control al Govern al Parlament, el titular d’Exteriors, Alfred Bosch, eludia respondre en concret la pregunta de si es mantindrien els llaços grocs. Bosch va fer un al·legat contra la "censura" i en defensa dels drets i les llibertats.

Finalment, aquest dimarts, al conèixer-se la resolució de la JEC, Artadi prometia que la Generalitat presentaria un recurs i que mantindria una actitud “combativa”, si bé tampoc detallava si es mantindrien o no símbols com la pancarta del Palau. Artadi deixava la decisió definitiva en mans del president Torra, que la prendria després d’elevar una consulta als serveis jurídics de la Generalitat.

Mentrestant, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, i la titular de Justícia, Dolores Delegatdo, han advertit Torra que l’Executiu espanyol disposa de mecanismes per fer complir la resolució. Una resolució que l’expresident Carles Puigdemont va qualificar d’"arbitrària" i "polititzada". Puigdemont ha suggerit que el cas és un intent de dur a terme una "construcció" d’un altre cas de desobediència, aquesta vegada contra el president Torra.