Anàlisi

¿Què va passar l'1 d'octubre?

No és gaire creïble que les càrregues fossin autoritzades només per un secretari d'Estat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39786852 gra053  madrid  24 08 2017   el ministro del interior  juan 170824132633

zentauroepp39786852 gra053 madrid 24 08 2017 el ministro del interior juan 170824132633 / Diego Perez

L’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto ha sigut aquest dilluns el testimoni principal al Tribunal Suprem. I al contrari que els seus superiors, va assumir la responsabilitat del que va passar l’1 d’octubre.

Segons Nieto, des que es va informar de la decisió d’enviar efectius policials per col·laborar amb els Mossos a impedir el referèndum, el conseller Joaquim Forn i el Josep Lluís Trapero van expressar reticències. Va dir –sona a evident– que la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre va ser surrealista. D’una banda, hi havia els que volien fer efectiva l’ordre d’impedir el referèndum. De l’altra, els que l’havien convocat i volien que se celebrés. La Generalitat va insistir que l’ordre judicial deia que s’havia de garantir la seguretat de les persones mentre que l’Estat va remarcar que les ordres eren impedir el referèndum.

I la diferència va esclatar l’1 d’octubre. Els Mossos van informar que el referèndum no es podia celebrar, però sense exercir accions coactives. La Policia i la Guàrdia Civil van recórrer a la força per desallotjar –o intentar desallotjar– els col·legis electorals que ja havien sigut ocupats. Els Mossos van advertir, però poca cosa més, i la Policia i la Guàrdia Civil van treure les porres amb una contundència –es va veure per la televisió– que Nieto va qualificar de proporcionada. Uns actuaven condicionats per un poder i un clima social per als quals el referèndum era una aspiració i d’altres obeïen sense complexos una ordre judicial per impedir-lo.

Nieto conclou que, si el comandament dels Mossos hagués obeït l’ordre judicial, no hauria passat res greu i no hi hauria hagut referèndum. ¿Hi va haver desobediència a l’ordre judicial? Sembla que sí. ¿Suficient per acusar el conseller Forn i el major Trapero –no inculpat en aquesta causa– de rebel·lió? ¿Hi va haver actes violents l’1 i el 3 d’octubre? És difícil de negar, però això no implica un alçament violent, que és com el codi penal defineix la rebel·lió. ¿Hi va haver intent de rebel·lió si es connecten aquests actes amb les lleis aprovades –inconstitucionalment– pel Parlament el 6 i 7 de setembre, tema sobre el qual va versar la sessió de tarda del Suprem?

Costa creure que Nieto ordenés les càrregues policials –va negar absurdament el qualificatiu– contra civils sense consultar el ministre de l’Interior. I dir que van ser proporcionades és molt discutible.

Fallada prèvia

Notícies relacionades

En resposta a Xavier Melero, advocat de FornNieto va admetre que els Mossos van intervenir bé en certs moments. I Melero va remarcar els canvis en les instruccions de la fiscalia, introduïts per la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que van alterar els esquemes previs, cosa que Nieto va haver d’admetre. A més, les urnes van arribar a totes les escoles, cosa indica un error previ que la Policia i la Guàrdia Civil no podien aquell dia reparar.

L’1 d’octubre la legalitat va xocar amb una pseudolegalitat catalana i un determinat clima social. I, no podia ser de cap altra manera, la legalitat es va imposar. ¿De manera proporcionada o excessiva? Hi ha uns 50 comandaments policials acusats. Però no és això el que es discuteix ara al Suprem.