Nieto: "L'ús de la força l'1-O va ser el mínim imprescindible"

El que era secretari d’estat de Seguretat l’1-O, José Antonio Nieto, ha esmentat aquest dilluns diverses vegades davant del tribunal del procés la diferent percepció que es tenia des de Madrid i des de Barcelona del que passava a Catalunya des de l’aprovació de les lleis de desconnexió i fins després del referèndum il·legal de l’1-O. Aquí s’emmarca que hagi assegurat que el dispositiu policial del dia de la votació "es va executar de forma exemplar" i l’ús de la força utilitzada va ser el "mínim imprescindible", i ha assegurat que "els Comitès de Defensa de la República (CDR) tenien una missió inicialment organitzativa", que, segons la seva opinió, "va derivar en una actitud violenta o van facilitar que hi hagués una actitud violenta".

El testimoni ha explicat que d’això en van ser conscients després de l’1 d’octubre: "Vam poder identificar que els CDR tenien una estructura sòlida, emparada en altres organitzacions que existien anteriorment", entre les quals ha inclòs l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Responent a preguntes de la defensa de l’exconseller Raül Romeva, ha citat el 20 de setembre, amb "una proporció evident i elevada", ha dit, pels vehicles destrossats i la violència que impedia a la secretària judicial sortir de la Conselleria d’Economia.

Respecte a l’1-O, ha explicat que s’havia prioritzat "la seguretat dels professionals que actuaven i la gent", sobre l’eficàcia del compliment del mandat judicial, fet que va permetre "que l’ús de la força" utilitzada "fos el mínim imprescindible” i que es mantingués “la proporcionalitat”. Ha negat que hi hagués càrregues policials i ha assegurat que la violència que es va produir va ser per impedir que els dispositius quedessin envoltats en alguns centres i va obeir a la resistència que van trobar. "El normal és que quan la policia demana a algú que faci alguna cosa, la gent ho compleixi; l’anormal és el que va passar a Catalunya", va dir. 

"La força cal utilitzar-la quan algú impedeix l’acció de la justícia”. “Qui pot exercir la força és la policia a qualsevol país del món, i el que intenten és convèncer-nos que la que exerceix una altra persona està bé i la de la policia, malament. I no ho permetré", ha afirmat. 

Segons la seva versió, això va tenir encara més mèrit perquè, en les seves pròpies paraules, "si els Mossos de forma clara i evident haguessin manifestat la seva voluntat de complir el mandat judicial", el "referèndum no s’hauria celebrat, s’hauria desconvocat". Però els 7.800 mossos destinats a l’1-O, més de 3.000 menys que els 11.600 del 21-D, eleccions ja celebrades sota el 155, van ser "insuficients, ineficaços i inadequats" per complir el mandat judicial d’"impedir l’1-O", i es van deure "a donar una aparença de legalitat". Ha insistit que no hi havia intenció d’"impedir el referèndum, sinó més aviat de legitimar un referèndum il·legal".

Contestant a les preguntes de l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Javier Melero, ha dit que en total hi va haver una desena de ciutadans detinguts i diverses desenes d’agents imputats per la seva actuació aquell dia. Ha afegit que confiava que aviat acabés aquesta "situació que estaven patint". Ha sigut contestant a les preguntes d’aquest lletrat quan ha sortit a col·lació l’article publicat per aquest diari, en què afirmava que farien falta 60.000 efectius per impedir qualsevol acte reivindicatiu del referèndum, ha precisat. 

Instrucció fiscal

Prèviament, l’exsecretari d’Estat ha explicat que en el Ministeri de l’Interior havia sorprès que la Generalitat "no reconegués el dret del Govern d’Espanya de prendre decisions sobre mesures de seguretat a Catalunya". Contestant a les preguntes de l’exfiscal en cap de l’Audiència Nacional Javier Zaragoza ha assenyalat que, a partir del 8 de setembre, després de les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament el 6 i 7 de setembre, es va produir una instrucció de la fiscalia en què es demandava a les forces i cossos de seguretat de l’Estat una "col·laboració activa per evitar l’1-O". Una vegada analitzada la capacitat de Policia i Guàrdia Civil es va decidir que s’hi traslladessin uns 6.000 agents, per a la qual cosa es va comptar amb diferents ministeris i el 22 de setembre el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ho va comunicar per carta a la Generalitat.

Segons va explicar, l’exconseller Forn els va contestar aquell mateix dia per mostrar el seu desacord amb aquesta decisió. "Ens van traslladar coses que ens van preocupar i és de les primeres coses que ens va permetre percebre que la percepció de la realitat era diferent a la que teníem nosaltres", perquè "no reconeixia el trasllat d’efectius, que els Mossos eren suficients" i, a més, “una cosa que ens va sorprendre especialment, que no hi havia hagut cap concentració tumultuosa, que va ser pacífica, ordenada, familiar”. 

La conversa versava sobre el 20 de setembre i Nieto va insistir que això no era el que s’havia vist a Interior, amb la comissió sortint "pel terrat" i això significava, com es va reconèixer en la junta de seguretat, que "no es reconeixia el Govern d’Espanya per actuar a Catalunya". La resposta a si "van qüestionar l’actuació del Govern central" ha sigut afirmativa. 

El testimoni, en canvi, sí que ha definit com a "tumult" la concentració davant la Conselleria d’Economia. "Vaig tenir constància que la situació era molt seriosa, la prova era com van quedar els vehicles de la Guàrdia Civil, que no es van poder reutilitzar. A més, hi va haver altres incidents importants violents a Catalunya cada vegada que hi havia una actuació del cos", en què es va produir un efecte crida per part dels mitjans de comunicació.

Quan li han preguntat per què no es van activar els antiavalots aquell dia, ha assenyalat que "hi havia una lògica en el funcionament que es respecta" en relació amb els Mossos, però el deixar fer va portar a "una sensació que no hi havia límits" i que va culminar amb la destrucció dels cotxes.

Reunió "surrealista"

El testimoni de Nieto ha sigut molt important per al fiscal. Ha explicat que en la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre va assenyalar que la part a la qual es va agafar la Generalitat per defensar l’actuació dels Mossos de la proporcionalitat d’actuació estava fora de la part dispositiva de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè l’executiva era "parar el referèndum i requisar tot el material".

"Érem en una taula per debatre la coordinació per parar l’1-O amb els mateixos que l’havien convocat. Era una reunió surrealista. Ens traslladaven excuses que no ho anaven a fer. Era una situació difícil de mantenir. Deien que hi havia una part de la població que deia que la llei era el que s’havia aprovat al Parlament. Nosaltres vam defensar que el que s’havia de fer era complir la llei. I la sensació era que la Generalitat no volia complir això. Insistim que no era una actuació ordinària, sinó una ordre judicial concreta. Era una actuació judicial. I que quan s’actua com a policia judicial els polítics tenim una missió organitzativa, però el mandat és de l’autoritat judicial”, ha assegurat. Dins del 'surrealisme' va afirmar que es va arribar a plantejar al Govern de Carles Puigdemont que se "simulés" el referèndum "en places de municipis o llocs oberts, on no s’anés en contra del mandat judicial", però "hi va haver una convicció absoluta de mantenir l’1-O".

El testimoni ha explicat que Forn hi va intervenir molt poc: una vegada per cridar l’atenció al coronel Diego Pérez de los Cobos, perquè havia interpel·lat el president de la Generalitat, al seu entendre, de forma "poc respectuosa", i després per dir que els Mossos d’Esquadra tenien els efectius necessaris per complir l’1-O. I mentre que "tots els membres del Govern d’Espanya insistien que desconvoquessin l’1-O", que no es "podia permetre que es fes un acte expressament prohibit", per part de la Generalitat s’apel·lava a "la convivència pacífica" a la no intervenció amb "l’excusa que hi havia nens petits i persones grans".

Segons el parer de Nieto, "hi havia una realitat paral·lela, una alternativa de la realitat, i hi podia haver moltes persones que formaven part d’una estratègia que mediàticament va funcionar. La notícia va ser que l’home mossega el gos i no que el gos mossega l’home [sic]. Que qui estava fent una cosa dolenta era la policia", ha lamentat, i ha dit que s’anava "incrementant la virulència" dels talls de carretera i concentracions.

Sense els Mossos

Ha assegurat que inicialment van confiar en els Mossos, "però progressivament hi va haver fets" que els "van fer dubtar, i aquesta confiança a partir de la junta de seguretat era mínima", perquè l’"alineació" del major Josep Lluís Trapero amb el Govern "era total", tot i que, tot i això, creien que actuarien com a "policia judicial", però això no va passar i no van tancar cap escola ni van fer cap requisa. Després ha precisat que els 200 tancats que figuren en alguns informes ni tan sols es van arribar a obrir. 

Això sí, per Nieto "es va prioritzar sobre l’eficàcia la seguretat dels professionals que actuaven i la gent", per la qual cosa, segons la seva opinió, l’operació policial de l’1-O "es va executar de manera exemplar", de tal manera que va complir el plantejat, "que l’ús de la força fos el mínim imprescindible".

Segons la seva declaració, la Secretaria d’Estat de Seguretat havia establert una franja horària prioritària d’actuació, que si s’hagués complert "en un clima de col·laboració i auxili mutu" hauria permès complir l’objectiu. La policia i la Guàrdia Civil havien d’auxiliar els Mossos i, si no, actuar en solitari. "Vam esperar una hora. Entre les 8.30 i les nou vam avisar que es faria en solitari perquè no hi havia cap recolzament dels Mossos", es va queixar, perquè els mitjans destinats a aquest cos "eren insuficients, ineficaços i inadequats", amb parelles de mossos o cap agent. "En alguns casos no obeïen a impedir l’1-O, sinó a donar una aparença de legalitat", ha afegit. 

A més, ha assenyalat que "les persones, a més d’anar a votar, també tenien l’objectiu de dificultar la feina de la policia i la guàrdia civil. En alguns centres, quan es va actuar amb normalitat, no hi va haver incidents". "Segons el meu criteri hi havia una organització premeditada que tenia aquest objectiu", ha assegurat a l’admetre resistència i incidents però no càrregues policials.

"El que coneixem com a càrrega policial és una actuació d’una unitat antiavalots per dissoldre una manifestació o buidar un espai ocupat i això no es va produir en cap moment. Sí que hi va haver ús de la força per part de la Policia i Guàrdia Civil i, en alguns llocs va cridar l’atenció, però només per aconseguir un replegament de la gent perquè una unitat no pot ser envoltada o aïllada", ha explicat.

Quant als ferits, ha xifrat en 750 els civils que van patir una crisi d’ansietat i erosions sofertes pels que es resistien, i s’ha centrat en quatre ferits greus: un infart, la pèrdua d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma i dos amb fractures.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Ha negat haver rebut una ordre política de retirada, sinó que es van fer les actuacions previstes. "Es va donar el pitjor dels escenaris, perquè els Mossos no van actuar" i es va donar el grau més gran de resistència a les escoles, que "va ser molt intensa en algunes escoles, on es va arribar a situacions de violència en moltes". "No es pot demanar més esforç a les persones que estaven desplegades", ha afegit.

Ha explicat que en aquelles ocasions en què es va veure "més útil replegar-se i no complir l’ordre d’intervenir el material electoral, o bé per la integritat dels agents o de les persones que van intentar impedir-ho, es van replegar" per evitar "violència excessiva". Com a exemple ha posat la vaga del 3 d’octubre, en què es van produir importants talls de carretera i es van ocupar estacions com la de Sants i Girona. "No es va repel·lir cap actuació i va provocar el col·lapse de tot Catalunya", ha dit.  La nostra obligació és "complir i fer complir la llei que reben d’un mandat judicial".