Anar al contingut

Contrapunt

Sector públic i canvi energètic

Sector públic i canvi energètic

Salvador Sabrià

Les decisions administratives disparen l'ús d'energies alternatives i l'empenta d'algunes institucions la impulsen encara més

Si hi ha un aspecte en què Espanya s’ha mostrat més erràtica en els últims anys ha sigut en la legislació relacionada amb el sector elèctric, i més concretament en la que fa referència a les energies alternatives. Des de ser un dels països amb el millor tracte fiscal i ajuts públics a la instal·lació d’energies renovables, a capgirar la truita fins i tot amb efectes retroactius. I amb les consegüents rèpliques en forma de litigis tant en l’àmbit espanyol com internacional. Però aquests vaivens tenen els seus efectes en el camí de la transició cap a energies netes i es van convertir en autèntiques pedres que impedien l’avanç.

El Govern de Pedro Sánchez ha recuperat de nou les mesures d’impuls, ha eliminat les traves que s’havien posat a les renovables i ha obert la via a un ús més gran d’aquestes energies. Però, de nou, la inseguretat jurídica creada al voltant d’aquesta activitat continua sent un fre per a la seva implantació.

Per això les decisions que estan prenent algunes empreses del sector públic i institucions, com alguns ajuntaments, suposen un fort impuls, com a mínim exemplar, perquè d’altres s’apuntin al carro. Una de les mesures més significatives en aquest sentit ha sigut l’adoptada per l’últim consell d’administració d’Aena, l’empresa encarregada de gestionar els aeroports espanyols, d’instal·lar panells solars als terrenys que queden lliures a les zones aeroportuàries i que no poden dedicar-se a finalitats immobiliàries. El president de l’empresa, Maurici Lucena, calcula que aquest pla permetrà assolir un 70% d’autoproveïment energètic als aeroports espanyols el 2026. Ho farà amb energia solar que s’autoproduirà, en lloc d’adquirir-la d’altres productors, com estava previst fins ara.  El missatge és clar: si una macroempresa com aquesta opta per aquest tipus d’energia perquè el considera més eficient i rendible, és que val la pena intentar-ho.

Hi ha ajuntaments que també han pres decisions altament simbòliques per reforçar la via a un canvi de model del mercat elèctric: el de Barcelona, presidit per Ada Colau, ha creat una empresa pública d’electricitat, en principi pensada per a les instal·lacions públiques i nodrida només per energies netes, però que podria ampliar-se a clients particulars o fins i tot estendre’s a altres zones metropolitanes, si és que acaba funcionant bé. 

Tot i que la millor prova que les coses poden fer-se d’una altra manera i que l’ús d’energies netes no només és ecològicament bo, sinó que fins i tot pot arribar a ser un bon negoci, és que hi han entrat tant les elèctriques tradicionals com grans firmes de distribució, que inclouen en les seves ofertes plaques solars a bon preu convençudes que els sortirà a compte. Alguna cosa està canviant.