Tornar pasteres al Marroc

Tot i que el Ministeri de l’Interior afirma que les negociacions estan obertes, sembla ser que és imminentl’acord entre Espanya i el Marroc perquè Salvament Marítim, l’entitat encarregada de socórrer les pasteres en dificultats que intenten travessar l’estret de Gibraltar en direcció a la Península, pugui desembarcar els migrants rescatats a ports marroquins. La mesura no impedeix que les maniobres de salvament dels nàufrags acabin recalant en places espanyoles, com passa en l’actualitat, ja que la prioritat és atracar en aquests ports, però les noves directrius de rescat obren la porta a la col·laboració amb els guardacostes marroquins per tornar les persones migrades al lloc des d’on van partir. El pla de l’Executiu espanyol, que arriba després de la idea d’enfortir el Marroc amb ajuts procedents de la UE perquè assumeixi la seva responsabilitat, certament feble, en el rescat (només un 17% dels rescatats ho van ser pel Marroc el 2017), rau a reduir notablement el nombre d’entrades irregulars després d’un període rècord el 2018.

Les oenagés s’han afanyat a denunciar que l’estratègia d’aquesta nova política és assimilable a la que segueix Itàlia amb Líbia i asseguren que és comparable o pitjor que la ‘devolució en calent’. El cert és que és qüestionable una iniciativa d’aquest tipus, que no combrega amb la filosofia de la UE amb la migració, per la injustícia que suposa i perquè per als qui xifren la seva esperança en arribar a Europa resulta del tot desestabilitzant.