Anar al contingut
Ponderar

Ponderar

Astrid Barrio

¿Com contrapesar unes defenses polítiques i unes de més tècniques?

Prossegueixen les declaracions dels líders independentistes acusats de rebel·lió, sedició, desobediència  i malversació per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i per la declaració d’independència del 27 d’octubre. La setmana passada va ser el torn d’Oriol Junqueras i de Joaquim Forn, que ja van evidenciar l’existència de dues estratègies de defensa clarament diferenciades.  

La de l’exvicepresident, que va optar per respondre només al seu advocat, qui li va facilitar una defensa exclusivament política centrada en reivindicar la legitimitat del referèndum i a denunciar la persecució política. I la de l’exconseller d’Interior, responent al seu advocat, a l’Advocacia de l’Estat i al fiscal però no a l’acusació particular exercida per Vox, que va tractar de minimitzar la seva participació en la preparació i implementació del referèndum, no en và va arribar al Govern poc abans de la seva celebració, i sobretot a exonerar al cos de Mossos d’Esquadra sota el seu comandament de qualsevol responsabilitat.

Aquest dimarts ha sigut el torn de Raül Romeva, exconseller d’Exteriors, que s’ha sumat a la línia de defensa política, i de Jordi Turull, exconseller de Presidència i que ha optat per una via intermèdia. D’una banda, ha reivindicat la inexistència de delicte en l’organització d’una consulta referèndum per estar despenalitzat en el Codi Penal i ha denunciat que a l’independentisme se'l persegueix ideològicament. De l’altra, ha mitigat la possible desobediència, ha rebutjat l’existència de violència, ha negat que s’hagin destinat diners públics al referèndum i ha qualificat la declaració d’independència de declaració de política de caràcter simbòlic.

Però el que més ha cridat l’atenció de l’asserció de Turull ha sigut la seva insistència en la idea de ponderació i la interpretació del referèndum com el resultat de l’equilibri entre les resolucions judicials i el mandat ciutadà emanat de les eleccions del 2015, en les quals, per cert, Junts pel Sí que no va assumir cap compromís de celebrar un referèndum, sinó una sèrie de passos cap a la independència. Aquest compromís va ser el resultat de la qüestió de confiança.

A les portes d’eleccions

El que s’ha vist aquests primers dies revela quina serà la principal dificultat d’aquest judici. ¿Com ponderar? És a dir, com contrapesar unes defenses polítiques que no reneguen dels fets, però que neguen l’existència de delicte i defensen la seva legitimitat, i unes defenses més tècniques, basades en desmentir les acusacions, la qual cosa ni més ni menys implica negar que s’estava fent el que fins a la sacietat es va dir que s'anava a fer. Tècnicament, es dirimeix si va haver-hi violència i, per tant, rebel·lió; si va haver-hi un alçament públic i tumultuari i, per tant, sedició; si es van gastar diners públics i, per tant, malversació, i si va haver-hi desobediència o no.  Però políticament, i més quan s’està a les portes d’eleccions, es dirimeix la credibilitat dels diferents líders independentistes. Al cap i a la fi comparteixen responsabilitats però continuen competint electoralment.