Anar al contingut

Editorial

Eleccions que marquen el futur

La campanya del 28-A apunta a una confrontació de dreta i esquerra amb les garanties socials i polítiques en joc

Eleccions que marquen el futur

JOSE LUIS ROCA

Després del bloqueig dels Pressupostos per part dels partits independentistes, el president del Govern, Pedro Sánchez, no ha pogut fer res més que dissoldre les Corts i convocar eleccions generals, que seran el 28 d’abril. El contrari hauria sigut aferrar-se al poder sense cap capacitat d’implementar la política que defensa, limitant-se a fer propaganda. El mateix acte de convocatòria ja apunta el que serà el principal eix de la seva campanya electoral: la confrontació amb el bloc de la dreta que s’ha fundat després de les eleccions andaluses en el qual conflueixen el Partit Popular, Ciutadans i Vox. Una dreta que si arriba al poder amb aquesta composició posarà en perill alguns assoliments socials importants, com la sanitat universal, la lluita contra el masclisme, l’erradicació de la pobresa infantil i l’augment del salari mínim, però també drets civils com l’avortament o el matrimoni homosexual, a més de tensar el debat territorial en la línia que anhelen els sectors mes enverinats de l’independentisme. Sánchez es presenta a aquestes eleccions com l’única força de contenció davant aquest retrocés que portaria la dreta. Amb aquest posicionament, el PSOE aspira a créixer a costa de Podem, en fase d’implosió, i de Ciutadans, llastat pel pacte andalús i, també, per la seva negativa a recolzar la moció contra Mariano Rajoy després de la sentència sobre la corrupció de la Gürtel. Curiosament, els rivals directes de Sánchez són alhora els seus potencials aliats després de les eleccions, especialment després que els independentistes s’hagin esborrat del partit de la governació d’Espanya.

Dreta i esquerra es juguen moltes coses en aquestes eleccions. En el moment de la convocatòria, les enquestes detecten dues tendències: la primera és un elevat nivell de mobilització dels electors del PP, Ciutadans i Vox davant una certa apatia dels votants de Podem i un corrent de concentració de vot útil progressista en la candidatura de Sánchez. En aquest context, la campanya electoral pot resultar decisiva per mobilitzar els electors d’un i altre bloc. I aquí cobra gran importància com ha quedat el calendari. Les maquinàries dels partits estaven treballant ja a ple rendiment per a les eleccions municipals, autonòmiques i europees. La implicació dels aparells territorials en les eleccions generals dependrà en bona mesura de la sintonia de cada baró amb el líder corresponent, cosa que pot debilitar, i molt, la mobilització dels mateixos efectius en els casos de Podem, el PP i en menor mesura del PSOE. Els partits que es demostrin més cohesionats tindran un avantatge competitiu més que evident en aquesta peculiar convocatòria electoral. Igualment, com s’ha demostrat en les últimes setmanes, la licitació entre els partits que rivalitzen pel vot conservador porta una onada de crispació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Finalment, aquestes eleccions posen davant del mirall de les seves incongruències el bloc independentista que ha fet caure Sánchez en el moment que s’ha imposat la lògica del com pitjor, millor, afavorida des de Waterloo per Carles Puigdemont i que ha arrossegat els sectors més assenyats del PDECat i en aquesta ocasió també Esquerra. Més que mai en els últims mesos, aquesta campanya estarà presidida en aquest bloc per l’impacte emocional del judici que se celebra al Tribunal Suprem. L’independentisme cavalca al trot cap a la inoperància política que és el pas previ a la insignificança. La por de ser qualificats de traïdors empeny els líders independentistes a concatenar una sèrie d’errors, l’últim dels quals ha sigut obrir pas a un govern avalat per Vox que els deixa sense marge per arribar a acords de manera que els votants d’aquestes forces, a mesura que es troben més lluny del nucli dur, menys raons trobaran per votar-los en aquesta convocatòria tan polaritzada a nivell general. El drama és que el seu mal cap no només els laminarà a ells electoralment, sinó que pot deixar tots els catalans sense l’autogovern actual segons quins siguin els resultats.