Anar al contingut

Parla no sexista

El llenguatge del futur

Zipi

El llenguatge del futur

Imma Sust

En les alternatives per aconseguir un llenguatge inclusiu, no sexista, al final tot són símbols de canvi, molt difícils de dur a terme

Llenguatge inclusiu o llenguatge no sexista. Parlem de la neutralitat en la parla per deixar el masculí i el femení fora per sempre. Ja no es tracta de si la rentadora és femenina o el poder és masculí. Això és totalment arbitrari. El problema apareix quan surt un polític en el Congrés i ha de dir per ser correcte “els ciutadans i les ciutadanes”. Tot s’alenteix i sembla massa repetitiu. I gairebé sempre posen primer el gènere masculí. Utilitzar només el femení, com fan els de la CUP, no està malament, però sona estrany, no ens acabem d’acostumar i la prova que no enganxa, és que la majoria de la gent no ho fa. Serà perquè no deixa de ser la mateixa injustícia i la mateixa discriminació però al gènere contrari. No és inclusiu.

El sistema d’agrupar un gènere dins d’un altre, sembla que continua funcionant. Quan parles de metges, inclous metges femenins i masculins. Existeix el mot ‘metgessa’, però poca gent l’utilitza. La majoria de les persones, continuen dient metges als metges. Ja siguin homes o dones. El mateix passa amb els cognoms dels fills. Fa temps que les dones podem posar el nostre cognom als nostres fills, abans que el del pare. I tot i que es pugui i no sigui gens complicat, són poques les que ho fan. ¿Per què? Doncs perquè costa canviar el sistema. La majoria de les dones acaben cedint més per mandra a la discussió amb la família política que per una altra cosa. Al final tot són símbols de canvi, molt difícils de dur a terme. L’anglès no té gènere. I és fantàstic. Però no per això, els anglesos o els nord-americans són més o menys feministes que nosaltres, simplement és així.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per acabar, els deixo amb una famosa endevinalla que fa temps que corre per les xarxes i ens fa reflexionar sobre la complexitat de canviar un llenguatge que va molt unit a una manera de pensar que de vegades ni reconeixem com a nostra. Herència rebuda de la nostra educació heteropatriarcal. Diu així: “Un pare i un fill viatgen amb cotxe. Tenen un accident greu, el pare mor i al fill se l’emporten a l’hospital perquè necessita una complexa operació d’emergència. Criden a una eminència mèdica, però quan arriba i veu el pacient, diu: ‘No puc operar-lo, és el meu fill’”.