L'Exèrcit i el futur de Veneçuela

Mentre la situació a Veneçuela apareix enrocada entre dues faccions antagòniques que clamen per la legitimitat d’unes urnes que els va donar la victòria, neta o fraudulenta, i mentre la diplomàcia internacional es divideix en dos blocs també antagònics, l’Exèrcit apareix en aquests moments com la força clau que pot decidir el futur immediat del responsable més gran, tot i que no únic, de la catastròfica situació econòmica del país, l’incompetent Nicolás Maduro. Les Forces Armades no són un agent objectiu ni estan per sobre de les parts.

Els militars són part del problema. Han sabut aprofitar la debilitat de qui ha sigut president des del 2013, després de la mort d’Hugo Chávez, per assegurar una llarga sèrie de privilegis econòmics, entre ells el control de la primera empresa del país, Petrolis de Veneçuela SAPetrolis de Veneçuela SA (tot i que això no implica que siguin capaços de gestionar-la), així com grans interessos en altres sectors com la mineria o la construcció. En les presents circumstàncies pot resultar-los més convenient mantenir Maduro en el poder, però l’Exèrcit no és una entitat monolítica. La mateixa avidesa dels alts caps ha marcat una gran diferència amb els comandaments intermedis i amb la tropa, que han de torejar diàriament amb la carestia i l’escassetat, com la majoria de la gent. Els dies de Maduro en el poder estan comptats i el que s’imposa és una transició que ha de ser pacífica en la qual no hi ha d’haver lloc per al soroll de les armes.