Anar al contingut

El tauler polític espanyol

El viatge a la dreta del PP

El viatge a la dreta del PP

Astrid Barrio

Ja no tornarà a ser majoritari, només pot aspirar a ser el primer partit de la dreta i, a tot estirar, a ser l'actor pivot i a liderar governs de coalició.

El PP, formació hereva de l’Aliança Popular fundada per l’exministre franquista Manuel Fraga,  va haver de recórrer un llarg camí fins a guanyar-se la confiança majoritària dels espanyols. Durant la Transició va recollir pocs suports,  el 1977 va obtenir 16 diputats i el 1979 només 10, i no va ser fins al 1982 quan va superar els cent escons i es va situar com a segona força. L’hegemonia socialista i la percepció que era un partit excessivament escorat a la dreta pels seus orígens franquistes llastraven el seu creixement entre un electorat majoritàriament centrista.  

Després del fracàs dels diversos interns de reconstrucció de l’espai centrista, sense rivals a la dreta i ja reconvertit en PP, va emprendre de la mà de José María Aznar el viatge al centre. Un llarg viatge, algú va dir que venien de molt lluny, que el va portar a superar els socialistes en les eleccions europees de 1994, en les municipals i autonòmiques de 1995 i a guanyar les generals, per menys del previst, el 1996 i a pactar amb els partits nacionalistes. El PP es va erigir en alternativa perquè va ser capaç de convertir-se en un partit moderat homologable a la resta d’integrants de la família popular europea. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Res ni ningú al centredreta li feia ombra i el 2011 va arribar a acumular més poder en els diferents nivells de govern que cap altre partit havia aconseguit en la democràcia espanyola. Fins que la crisi econòmica, la corrupció i la crisi catalana va fer emergir Ciutadans, que li està disputant l’espai de centre, el més poblat, i recentment Vox, que ha començat a disputar-li l’extrem dret. En aquest context, el PP s’enfronta al dilema de si tornar al centre, un gir que sembla difícil a les portes del judici al sobiranisme i amb les eleccions a prop, o de si continua polaritzant i recorrent el camí invers del de fa 30 anys per tractar de reconquerir el flanc dret. Tot alhora és impossible. Ja no tornarà a ser majoritari, només pot aspirar a ser el primer partit de la dreta i, com a molt, a ser l’actor pivot i a liderar governs de coalició.