Dues mirades

A la fi, l'eix social

Fer el pas indepedendista a tramitar els Pressupostos és endinsar-se en el terreny de la negociació i la concreció, entendre que Catalunya és el conjunt de la seva ciutadania

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46323376 grafcat1760  barcelona  20 12 2018   el presidente del gobie190110195901

zentauroepp46323376 grafcat1760 barcelona 20 12 2018 el presidente del gobie190110195901 / Andreu Dalmau

Pressupostos, sí; Pressupostos, no. Però abans, permetre’n o no la tramitació. Aquesta és la cruïlla davant de la qual es troba l’independentisme. Aparentment, una decisió que afecta la seva política exterior. En realitat, una determinació que el marcarà intrínsecament. Negar-se a la tramitació és instal·lar-se de forma definitiva en el mite. Aquest terreny del greuge constant en el qual s’erigeixen molins de vent que es creuen gegants. Encallats en l’1-O, sense reconèixer cap dels errors polítics comesos, requerint a un Govern democràtic mesures que no estan a les seves mans, coml’alliberament de presos (sí que ho estaran, si es requereixen, els indults) o exigint un referèndum d’independència que només podria pactar-se en un clima de confiança i serenitat.

Fer el pas a la tramitació és endinsar-se al terreny de la negociació i la concreció. Entendre que Catalunya no és un ens màgic, sinó el conjunt de la seva ciutadania. I que posar-se al seu servei és treballar per una sanitateducaciópensions o subsidis millors. Els Pressupostos del Govern socialista, elaborats amb Units Podem i col·lectius ciutadans, col·loquen el debat en l’eix social. Durant aquests anys hem vist on ens condueix enfonsar-nos en el nacional. També els seus monstres: un elenc d’incompetents i ximples que han assolit unes cotes sorprenents de poder gràcies a l’exhibició d’un sectarisme tan vergonyós com perillós.