Anar al contingut

Peccata minuta

La lletra petita

CRISTINA QUICLER

La lletra petita

Joan Ollé

«¡Vox!» em sona a lladruc de gos de raça perillosa en mans de mals amos, i és bo que la bèstia mostri la seva extrema ferocitat per a així poder prevenir-nos dels seus ullals

Dimecres passat, encara vigents els desitjos d’Any Nou i l’esperança a la carta als Reis, la realitat em va portar un regal a través dels mitjans de comunicació: la negativa de Vox a pactar amb el PP i Ciutadans a Andalusia si aquests no accepten la immediata revocació de les mesures a favor de la lluita contra la violència de gènere, oferint com a alternativa una encara no escrita llei contra la “violència intrafamiliar”. ¿Emprenyar-se molt seriosament amb el cunyat perquè un és del Betis i l’altre del Sevilla?

Dic “regal” perquè, últimament, l’onomatopeia “¡Vox!” em sona a lladruc de gos de raça perillosa en mans de mals amos, i és bo que la bèstia mostri la seva extrema ferocitat per a així poder prevenir-nos dels seus ullals. L’atzar ha volgut que l’anunci de Vox contra el “supremacisme i totalitarisme de gènere” (sic) coincideixi amb el còmput de les 47 dones assassinades per la seva parella o exparella a l’Espanya del 2018 (crims com el de Laura Luelmo no compten, al no ser “intrafamilars”), amb la resolució de l’Audiència Provincial de Navarra mantenint en llibertat provisional al repugnant quintet de ‘La manada’ per dos vots a un (una recent enquesta d’EL PERIÓDICO donava un 92,53% en contra de la sentència) i amb les encara calentes punyalades que va rebre abans-d’ahir a les quatre de la matinada la dominicana Rebeca per part de la seva parella, de l’Equador, a Laredo, Cantàbria, fins a causar-li la mort. Regal també per a Vox: ¿Què es pot esperar de dos immigrants a les tantes de la nit?

El morrió

El regal d’Any Nou, vida nova, de la ultradreta andalusa als seus dos molt constitucionals socis em convida a pensar en el trio de jutges navarresos. ¿Com acabarà el  disputat partit: tres a zero, dos a un o a la pròrroga? ¿Es trauran el morrió els de Casado i de Rivera/Arrimadas per proclamar a plena veu  que, amb l’objecte de la igualtat, s’ha de tractar igual a l’agressor que a l’agredida, al pobre que a la rica, a la malalta que al sa, al d’aquí que a la d’allà?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El pervers matís és que Vox, després de l’enrenou mediàtic causat per la seva sinceritat, ha dit que la seva proposta hauria de ser tinguda en compte “en la seva justa mesurada”, que, al meu parer i venint de qui ve, sempre seria injusta però potser eficaç per aconseguir la quadratura del cercle dretà. Estic convençut que moltes votants de Vox, enlluernades pel vibrant “¡A por ellos!” així com per les afilades concertines de Ceuta i Melilla (la paraula sona a Mozart, però evoca al seu ‘Rèquiem’) no van saber llegir la lletra petita de la seva papereta. Que no els passi res.

 PS: L’amic Bolsonaro ja ha format govern al Brasil: de 22 ministres, dues dones, sis militars i una ja anunciada purga de funcionaris esquerrans.